La Vanguardia (Català)

El jove de Porrera que triomfa a Prada

DESPRÉS DE PASSAR PER LOUIS VUITTON I FURLA, PRADA HA FITXAT AQUEST DISSENYADO­R DEL PRIORAT PER A LA SEVA NOVA LÍNIA D’ACCESSORIS MASCULINS

- SARA SANS Tarragona

De petit comprava i llegia Vogue i

Marie Claire d’amagat. Aquell nen solitari i extremadam­ent sensible que, des del seu poblet de menys de 500 habitants del Priorat, somiava en secret en el disseny, el glamur i la moda, s’ha fet un lloc a Milà. Sense padrins, amb molt pocs diners i sense saber italià, fa tres anys Salustià Álvarez va aterrar en aquesta ciutat. Es va presentar, amb 500 candidats més, a una beca convocada per Louis Vuitton i, contra tot pronòstic, la va guanyar. Allà va començar la seva carrera en majúscules. El seu talent i tenacitat l’han portat a treballar per Salvatore Ferragamo i Furla, firma per a la qual va dissenyar tres celebrades col·leccions d’accessoris per a home... Fins que Prada s’hi va fixar.

Des de fa un mes, aquest jove dissenyado­r de Porrera treballa en la línia d’accessoris masculins de la firma italiana que vesteix de luxe el diable. Arribar fins aquí no ha estat gens fàcil. En Salustià –o Salus, com el coneixen a Milà– va rebutjar en un primer moment la beca de 28.000 euros per cursar el màster a l’Istituto Marangoni. “No tenia diners per poder viure a Milà...”, diu. Però la casa Louis Vuitton ja l’havia clissat i li va oferir treballar de dependent a la seva botiga de Milà.

Fa poc més d’un mes, en Salus va tornar a dir que no. Aquesta vegada a Prada. “Em van oferir treballar amb ells després d’una primera entrevista... Era més que temptador, però Furla m’havia donat la oportunita­t que necessitav­a...”. Prada va insistir i ell ja no s’hi va poder resistir. A Furla ho van entendre i en Salus va marxar com ha marxat sempre, amb elegància i deixant la porta oberta.

“No s’ha d’oblidar mai d’on véns i has d’estar agraït als qui han cregut en tu i t’han donat una oportunita­t”, diu el dissenyado­r. Va deixar el Priorat per Barcelona, va fer un any de disseny tèxtil al Canadà i després d’exercir de becari per a les sabates Maians i les bosses Vaho, va començar la seva aventura italiana. I sempre fins aleshores cada cap de setmana treballava de cambrer al Cafè Antic de Porrera, de la família, i va fer totes les veremes. Necessitav­a els diners i la familia el necessitav­a a ell. I així ha aconseguit obrir-se les portes a Milà. Ara dissenya bosses de mà, carteres, cinturons, clauers, barrets i guants per als homes de Prada. A la seva motxilla continua penjant l’osset inspirat en James Dean i amb ulleres de sol que va dissenyar per a Furla. Viatja molt i tant gaudeix caçant tendències al Japó –és un enamorat d’Àsia– com a la Fashion Week de Milà o de París.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain