Turisme de qualitat
Aconseguir un turisme de qualitat s’ha convertit en un mantra comú per a tots aquells que són crítics amb el model turístic del país i de Barcelona. Sota aquesta definició genèrica n’hi ha que reclamen només turisme d’alt poder adquisitiu, la qual cosa, a més d’impossible, agreujaria més que evitaria bona part dels problemes que genera el turisme, des de l’augment de preus fins a la substitució d’usos. Ara, a Barcelona, dues de cada tres places hoteleres ja corresponen a hotels de quatre i cinc estrelles.
El turisme de qualitat ha de generar una riquesa que sigui repartida de forma raonablement equitativa per a tothom. Avui, les diferències són abismals sobretot a favor dels promotors d’edificis hotelers –que són els que fan el gran negoci– i de les empreses que els exploten respecte al personal que treballa al sector, especialment aquell que està subcontractat en empreses externes, com recordava fa pocs dies l’hoteler Antonio Catalán. La fiscalitat –IVA– i les plusvàlues urbanístiques són un altre aspecte que caldria revisar per assolir un repartiment més equilibrat entre els beneficis privats i els costos i externalitats negatives que han d’assumir les administracions i la població resident.
Un turisme de qualitat també ha de ser assumible socialment. No només en els termes econòmics del punt anterior, sinó perquè l’inevitable impacte sobre l’entorn on es desenvolupa l’activitat sigui moderat i prou equilibrat amb els beneficis que es poden generar en aquest mateix entorn. Això vol dir que cal vetllar per limitar els efectes de substitució d’activitats i d’encariment dels allotjaments i del cost de la vida. I cal reconèixer i donar visibilitat als efectes positius del turisme: des de la regeneració de barris i zones degradades
Aconseguir un turisme de qualitat depèn no només del tipus de visitants sinó de la seva gestió pública i privada
a aportacions puntuals com ha estat el recent anunci de finalització de la restauració dels frescos del monestir de Pedralbes a càrrec dels recursos de la taxa turística. Perquè el turisme no generi rebuig i sigui assumible socialment, la convivència entre turistes i residents també forma part de la qualitat del turisme. La imatge que projecta la ciutat, les activitats que s’ofereix als visitants i el mateix civisme dels residents són els elements bàsics per aconseguir aquesta bona convivència.
Finalment, un turisme de qualitat ha de ser sostenible ambientalment. I això inclou des d’evitar impactes innecessaris en el paisatge –com el del pretès recreixement de la torre del Deutsch Bank a passeig de Gràcia/Diagonal– fins a l’exigència que els nous edificis hotelers tendeixin a ser autosuficients en termes d’aigua i energia, com estableixen les autoritats municipals d’Amsterdam.
En definitiva, aconseguir un turisme de qualitat depèn no només del tipus de visitants que captem, sinó de la gestió que, un cop arribats aquí, en facin els poders públics i els operadors privats. Aquest hauria de ser l’objectiu comú de tothom.