Els esclaus d’Angola
Els Estats Units exploten molts interns, obligats a treballar per una misèria i sense drets laborals
Vaig exercir el dret dels esclaus, el dret moral a resistir i a fugir,” diu Robert King, ex-pres septuagenari de mirada fatigada. Alliberat el 2001, va passar 31 anys empresonat en règim d’aïllament als Estats Units. Al seu costat, Albert Woodfox, 71 anys, de parla precisa amb incursions iròniques, és segurament el presoner del món que més temps ha passat en règim d’aïllament: “43 anys i deu mesos, però permeti’m arrodonir a 44”.
Woodfox va ser alliberat al febrer. Juntament amb King i Herman Wallace, alliberat el 2 d’octubre del 2013 després de 41 anys de presó en règim d’aïllament i que va morir al tercer dia d’haver estat posat en llibertat, tots tres formaven el trio de la presó d’Angola, a l’estat de Louisiana. Encara que tota la seva biografia ho contradigui, hi ha en ells aquella tenaç esperança tan americana en la justícia. Woodfox també parla d’esclavitud: “Des del moment en què has estat condemnat, et converteixes en un esclau”, diu. No és retòrica.
Adoptada el 1865, la tretzena esmena de la Constitució americana prohibeix l’esclavitud..., “excepte com a càstig d’un delicte on el responsable hagi quedat degudament convicte”. I tots tres van ser convictes del delicte més greu: la rebel·lió dels negres per ser considerats i tractats com a persones. Tota una indústria engreixa amb la feina esclava –sense el menor dret ni seguretat social i pagat a alguns centaus l’hora– de l’enorme exèrcit carcerari.
Woodfox va entrar a la presó per delictes menors, va ser condemnat a 15 anys, es va escapar, va participar en les accions contra les condicions de detenció a Nova York. Va ser aquell activisme el que el va portar al règim d’aïllament. A la presó es va adherir al moviment dels Black Panthers, i a la presó se’ls va acusar de la mort d’un guarda i d’un reclús. Els seus processos van ser fabricats i manipulats. Les campanyes de solidaritat van aconseguir revisions. En vint anys Woodfox va veure la seva condemna anul·lada en tres ocasions, però l’estat de Louisiana es va obstinar a impedir el seu alliberament per tots els mitjans. “L’acusació d’assassinat va ser una revenja personal per la nostra militància, havíem creat l’única cèl·lula dels Black Panthers a la presó”, explica.
Els Estats Units empresonen moltes més persones que qualsevol altre país al voltant del món. Més que la Unió Soviètica en el seu temps: 2,27 milions de presos, davant els 1,6 milions de la Xina (que té una població quatre vegades gran), 600.000 a Rússia i el Brasil, i 400.000 a l’Índia (xifres del 2015).
King i Woodfox han passat recentment per París, convidats per Amnistia Internacional, que els va adoptar fa sis anys en la seva campanya contra l’aïllament carcerari, “pràctica inhumana, cruel i degradant” que avui afecta uns 80.000 presos als Estats Units. En què consisteix?
“Una cel·la de sis metres quadrats en la qual estàs sol i tancat 23 hores al dia, amb una hora a l’exterior, hi ha també gasejaments i cops, és tortura”, resumeix Woodfox. L’aïllament no impedeix que es pugui parlar a través dels barrots amb el veí, però el sistema, “està dissenyat per trencar el teu esperit i la teva dignitat”. “Molts es tornen bojos, mentre d’altres se suïciden. Hi ha gent que es talla les venes per poder sortir unes hores a l’hospital”, expliquen. En el seu cas, l’aïllament va ser el preu pagat per ser militants rebels. Com van aguantar?
“Va ser l’exemple que la meva mare em va transmetre sense saber-ho, l’exemple de la força i el valor moral, això associat als valors del partit dels Panteres Negres. També pensar i actuar per a la societat i no per a la presó”, diu Woodfox. Mantenir una llibertat interior a la presó sembla ser la fórmula. En ser preguntat per la seva vida en recuperar la llibertat, l’ex-pres diu: “La meva llibertat representava una mica més que la llibertat física i això no va canviar en sortir al carrer”.
“Revenja i repressió són objectius explícits de les institucions de l’Estat cap als negres”, diu el periodista suís Walter Tauber, un veterà excorresponsal internacional del diari alemany Der Spiegel. “Qui entra en la maquinària de la justícia com a negre gairebé mai es convertirà de nou en un ciutadà lliure, fins i tot si el seu delicte original ha estat fumar-se un porro en la joventut i després robar una pizza per fam. Milions de negres i hispans són alliberats de la presó sense recuperar la llibertat, perquè molt pocs aconsegueixen tornar-se a convertir en ciutadans lliures”, diu.
Segons el Departament de Justícia els agents de policia maten cada any entre 400 i 500 persones innocents. Gairebé cada dia un negre és mort a trets per un agent. Segons el diari USA Today entre 2006 i 2012 agents de policia blancs van matar cada any una mitjana de 96 joves negres, un ca-
El pres Robert King va passar 31 anys en règim d’aïllament i Albert Woodfox, 44
da quatre dies. Però aquell recompte, de l’FBI, concerneix només a delinqüents condemnats. Aquella situació ha generat el moviment Black Lives Matter (Les vides dels negres importen), en què King i Woodfox veuen essencialment el mateix que el seu partit va representar en el passat: “Quan els esclaus s’escapaven de les plantacions, deien això mateix, que la seva vida importava, i el mateix va dir Marthin Luther King”, recorda Robert King.
Com es veu el país de Donald Trump després de gairebé cinquanta anys entre reixes? “No ha canviat gaire –diu King–, el sistema polític està intacte, encara que hagin passat nous actors”. “El gruix persisteix: el racisme institucional i sistèmic en totes les institucions”, diu Woodfox. “Intentem explicar que l’esclavitud encara existeix, independentment que en el poder hi hagi Clinton o Trump, però l’elecció d’aquest ha estat un tremend error i el país, i el món, se n’adonaran molt aviat”, opina Woodfox. I de nou apareix aquella esperança tenaç i messiànica: “Trump no podrà ser un dictador, no podrà eliminar la divisió de poders”, afirma King.