El TC redobla la pressió judicial sobre Forcadell
El Constitucional anul·la el pla del Parlament per convocar un referèndum Podria suspendre la presidenta de la Cambra, però la torna a enviar a la Fiscalia El tribunal obre la via penal a quatre membres més de la Mesa
El Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar ahir per unanimitat el full de ruta per a la ruptura amb Espanya que el Parlament va aprovar el 6 d’octubre passat, en el debat de política general, i que preveu la celebració d’un referèndum a Catalunya el 2017. Aquest mateix projecte ja va ser suspès al desembre i ara es deixa totalment sense efecte per inconstitucional.
El TC, d’altra banda, remet a la Fiscalia General de l’Estat testimoni de particulars –és a dir, informes detallats– sobre la conducta seguida per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i pels quatre membres de la Mesa de la Cambra catalana que van donar suport a la tramitació de les resolucions amb l’esmentat full de ruta. Es tracta de Lluís Corominas (PDECat, JxSí), Anna Simó (ERC, JxSí), Joan Josep Nuet (EUiA, CSQP) i Ramona Barrufet (PDECat, JxSí).
El text de la sentència del Constitucional encara s’està elaborant i es donarà conèixer els pròxims dies. En tot cas, la resolució –vegeu La
Vanguardia del passat dia 2, que va anticipar la decisió– estava redactada a grans traços des de fa setmanes. Si el TC no la va aprovar en el seu ple anterior, a finals de gener, va ser per evitar coincidències temporals amb les dates prèvies al judici contra Mas, Ortega i Rigau, en relació amb la consulta del 9-N. El Constitucional no va voler escalfar l’ambient ni contribuir hipotèticament a alimentar les mobilitzacions convocades amb aquest motiu per forces polítiques i entitats sobiranistes.
Sobre la qüestió de fons no hi ha hagut cap debat al Constitucional. Tots els magistrats coincideixen que la Generalitat no té competències per convocar un referèndum sobre una possible ruptura amb Espanya. La tesi de TC, sòlidament assentada en totes les seves resolucions sobre aquesta qüestió, és que la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol i no és divisible. Per tant, una comunitat autònoma no està facultada per a iniciatives que, com un referèndum d’autodeterminació, puguin posar en qüestió la permanència de la unitat del país, perquè sobre això no pot decidir autònomament una part del tot. I aquest tot –ha insistit el TC– el forma la societat espanyola en el seu conjunt.
Sí que hi hauria hagut debat, en canvi, al voltant de la resposta que podia donar el Constitucional davant la reiteració de resolucions tramitades i aprovades al Parlament en contra d’aquesta coneguda doctrina i davant apercebiments concrets perquè la Cambra catalana no persisteixi per aquest camí, per falta de competències per fer-ho. Hi havia la possibilitat que el TC apliqués les atribucions que li va conferir la reforma de la institució que va posar al seu abast la possibilitat de suspendre càrrecs públics. I era possible que el Constitucional demanés explícitament a la Fiscalia accions penals contra autoritats concretes del Parlament. Per mantenir la unitat interna del TC s’ha optat per la mesura menys contundent, la de remetre a la Fiscalia el testimoni de particulars.
En rigor, per tant, el TC no demana mesures concretes contra Forcadell i els altres quatre membres de la Mesa sobre el comportament de què informa la Fiscalia. Però el sol fet que entengui que ha de sotmetre l’anàlisi de la seva conducta a la Fiscalia General implica alguna cosa més que un gest en contra seu. El TC continua resistint-se a actuar pel seu compte contra els dirigents sobiranistes, però col·loca la pilota en una teulada de què no sol sortir mai en cap altra direcció que el jutjat de guàrdia. Caldrà estar atent, per tant, al que decideixi la Fiscalia, però amb la vista posada en l’antecedent immediat, que va suposar l’obertura de la via penal contra Forcadell mitjançant una iniciativa concreta dels fiscals per la votació de juliol passat, en què es van aprovar les conclusions de la comissió d’Estudi del Procés Constituent.
El TC va suspendre primer i va anul·lar després aquestes conclusions, que ja integraven un pla de ruptura. En totes dues resolucions hi havia requeriments i advertències concretes a Forcadell per no desenvolupar aquests projectes. I els mateixos avisos es van incloure a la interlocutòria de suspensió sobre les resolucions aprovades el 6 d’octubre passat i anul·lades ahir. Per tant, fins ara hi ha hagut quatre interlocutòries o providències del TC en què es feien advertències a Forcadell perquè no promogués ni permetés l’aprovació de projectes relacionats amb les iniciatives sobiranistes impugnades pel Govern espanyol. Ara aquesta advertència es repetirà al president de la Generalitat i al Govern.
Hi va haver una primera resolució en què ja es feia una advertència genèrica als poders públics. Va ser quan el TC va resoldre a favor del Govern espanyol la impugnació sobre la constitució de l’esmentada Comissió d’Estudi del Procés Constituient. El Constitucional es va limitar llavors a un avís als càrrecs públics, sense esmentar-ne cap en concret, perquè s’abstinguessin de secundar la iniciativa. El TC ara encara la seva renovació. I tot fa pensar que continuarà resistint-se a aplicar per via directa les mesures coercitives que el Parlament –amb el vot exclusiu del PP– va posar primer al seu abast i que ara el mateix Congrés vol derogar. Però, vistos els passos previs, tampoc no hi ha dubtes que tota iniciativa que persegueixi promoure plans de ruptura acabarà a la taula dels fiscals.
El TC es limita a informar el fiscal i no sanciona Forcadell per mantenir la unanimitat És la cinquena vegada que s’inclouen avisos als càrrecs públics a les resolucions