La nova universitat
Jaume Casals, reelegit rector de la UPF
Jaume Casals encara el seu segon mandat com a rector de la Pompeu Fabra disposat a consolidar les reformes internes i a enfortir la institució als rànquings internacionals.
Jaume Casals (Barcelona, 1958) encara el seu segon mandat com a rector de la Pompeu Fabra disposat a consolidar les reformes internes de reducció de departaments i a enfortir el nom de la institució en els rànquings internacionals. En la seva visió de futur, veu un canvi en el model d’universitat en la qual els alumnes crearan amb llibertat els seus propis itineraris, escollint matèries cada any i no carreres amb títols. I adverteix que si les universitats no reben més finançament poden quedar excloses de la Champions universitària. Als docents del seu campus els demana que atreguin joves Messis.
Què es planteja en la nova etapa?
Gairebé han finalitzat les reformes estructurals, amb la fusió de departaments, i és l’hora de les idees. Demanaré als vicerectors que s’ocupin de “projectes”, especialment de docència, basats en la idea de donar més llibertat als estudiants per decidir la seva orientació.
En línia al grau obert que permet als alumnes matricular-se de diverses assignatures i decidir el títol el segon any?
És un exemple. Sembla una contradicció, un grau a partir del qual pots fer tots els graus. Doncs a mi m’agradaria que tota la universitat fos així. Estudis sense plans i estudiants, ben assessorats, traçant la seva pròpia orientació. Poder saltar d’un estudi a l’altre. El concepte del pla d’estudis és nefast.
Com ho farà? Els plans d’estudi que certifica els títols oficials depenen del ministeri.
L’administració ha tractat sempre les universitats com si fóssim nens sense prendre’s seriosament la idea de l’autonomia. No hauríem de demanar permís. Els representants del poble haurien de verificar només que els recursos que donen s’utilitzen correctament. Això no passa. Hi ha una teranyina legislativa que ens obliga. El teixit es converteix en la perfecció i no hi ha decisions per prendre sinó complir amb el teixit. Aquesta mentalitat és pèssima.
I veu possible aquesta flexibilitat?
N’hi ha prou amb un ministre disposat a derogar les lleis actuals.
I Méndez de Vigo ho estaria?
Des del meu punt de vista podria. En realitat es tracta d’una llei molt simple que dona un marc general. I és el camí. Miri, al món hi ha 20.000 universitats i aviat quedarà clar que de serioses només n’hi haurà uns centenars. Nosaltres volem ser-hi.
Si fos pare, animaria el seu fill a cursar una carrera especialista, de gran ocupabilitat, o una de coneixements generals?
Jo miraria primer que anés a una universitat bona, una universitat que li ofereixi l’obertura al món a través del coneixement, sense precisar la professió. La universitat no és un tub en el qual t’hi fiques per acabar en un ofici i complir amb el que el mercat demanarà. El mercat serà allò que siguem nosaltres capaços de fer si som prou enginyosos. Pensem que la universitat ha de preparar les persones per realitzar una feina preformada per l’empresa, però la formació ha de servir per preparar persones per ajudar a transformar les organitzacions.
Els rectors van firmar un manifesta l’octubre en què reclamaven 100 milions d’euros més de finançament.
Troba que n’hi haurà prou?
És el mínim. La situació actual és insostenible. Sense inversió, sortirem aviat de la lliga del món. Podem anar prescindint de recursos i certament, continuaríem com a institució, però no només ja no participaríem en la Champions sinó que jugaríem a xapes a la cantonada d’un carrer.
Vostè dissenteix del repartiment actual.
La universitat amb resultats és més cara i aquest hauria de ser el criteri per repartir els fons. En tot cas, no és lògic que es distribueixin per mida d’universitat, almenys una part dels recursos disponibles.
Les empreses haurien d’aportar recursos?
Estudiar en una universitat pública no és un dret sense més ni més, és gairebé un privilegi. La persona que s’ha format i l’empresa que la rep amb aquella formació, per què pensen que no tenen cap deute amb la universitat? Seria lògic que les empreses fessin una aportació. L’Estat tampoc no queda dispensat. La universitat té un paper fonamental en el desenvolupament. En altres parts del món, hi ha centres que no contracten un professor si no fa una aportació econòmica en forma d’investigació.
Què els demana als docents i investigadors de la UPF?
Els demano que atreguin talent. El millor cercador de talent és aquell que en té perquè n’atreu de nou. Malgrat les dificultats de plantilla, amb els recursos europeus podem contractar joves que portaran nous recursos.
Sembla que anem cap a un xoc de legitimitats polítiques. Vostè és el representant dels rectors catalans, quina serà la posició col·lectiva?
Quan existia el pacte pel dret a decidir, presidit per Joan Rigol, totes les universitats públiques formàvem part d’aquest pacte. Avui, algunes consideren que no han tingut el debat necessari per formar part del que l’ha substituït, el pacte pel referèndum. La meva impressió és que totes estan a favor del referèndum.
EL FUTUR “La universitat no és un tub en el qual t’hi fiques per acabar en un ofici”
RÀNQUINGS “Sense inversió no podrem estar a la Champions, només jugarem a xapes”