Redescoberta una cantonada modernista al carrer Carme
El mosaic que ha sortit a la llum va ser encarregat el 1902 per la mateixa família Figueras, per a qui Gaudí va projectar Bellesguard
Ha estat exhumada la façana modernista d’una botiga, a la cantonada dels carrers Carme i Cabres. L’afinada restauració duta a terme ja permet assaborir la qualitat de la bona feina.
No es tracta, en realitat, d’un descobriment. Ja fa alguns anys que es va poder observar que l’eliminació d’una part molt petita de l’arrebossat permetia entreveure l’existència d’un mosaic modernista. La incògnita era si sota de tota la capa ocultadora apareixeria la resta d’una feina tan delicada. Va ser llavors quan es va alertar el departament de patrimoni del districte de Ciutat Vella sobre l’esmentat indici artístic i històric, i no tant perquè es fes llavors la investigació, sinó a fi de prendre mesures protectores i d’estudi per al moment en què, per raons de canvi comercial o no, s’haguessin de dur a terme treballs de modernització d’aquesta cantonada. I així ha estat; s’ignora encara el comerç que s’hi instal·larà.
A qui tingui una mica de coneixement del tema, de segur que tindrà la sensació immediata d’haver trobat una cosa ja vista i fins i tot coneguda; és cert, i la història mereix ser explicada: és una decoració modernista germana de la que també embelleix una cantonada: la Rambla, 83, i Petxina, 1. La pastisseria Escribà ha popularitzat, i amb raó, aquest lloc.
Germana i ni més ni menys que per raó doble: propietat i decoració. Paga la pena de relatar-ho pels seus passos comptats.
Jaume Figueras i Bonastre havia creat el 1820 una indústria de pastes de sopa, assentada al carrer Sant Ramon. El 1840 la família i el negoci es van traslladar a la cantonada de la Rambla amb Petxina. Un dels seus fills, Jaume Figueras i Barulls, amb l’ajuda de la seva dona, Maria Sagués, va aconseguir diversificar i dinamitzar l’empresa, però va morir aviat. Els seus fills van prendre les regnes: el Joan, de la farinaire; el Jaume, dels purés i tapioques, i el Francesc, de la pasta de sopa.
Aquest, amics de molts artistes, va ser el que va posar al dia la imatge de la botiga de la Rambla. Va ser el 1902 i a l’abric de la febre modernista. A la tornejada cantonada va manar situar un gran medalló amb una data inscrita: 1820, la de la fundació empresarial. Hi ha qui la confon amb la de l’ornamentació, un error com una casa, ja que el modernisme encara trigaria més de mig segle a sorgir.
L’obra va ser projectada per l’acreditat pintor i escenògraf Antoni Ros i Güell. Sota la seva direcció, van actuar una sèrie d’excel·lents artesans i obradors molt professionals: Mario Maragliano va fer el trencadís amb mosaics policromats; el taller Rigalt i Granell, les vidrieres; Lambert Escaler, el relleu escultòric; Vilà Domènech, la metal·listeria. A l’interior: Bernadors, l’escultura; Boix, la pintura; Corrius, els marbres; Medemant, la fusteria; F. Lacambra, els coures, i Badia, la manyeria.
Josep M. Figueras i Bas, descendent directe de l’estirp i que ha escrit i documentat ara un excel·lent llibre exhaustiu sobre la família, apunta la possibilitat que la feina de forja de les dues portes dels carrers fos dibuixada per Antoni Gaudí: era amic del ja esmentat Francesc, relació sorgida en el Cercle Artístic de Sant Lluc. Va ser llavors quan Maria Sagués, la seva mare, va encarregar al proper Gaudí el projecte de la formidable torre unifamiliar de Bellesguard.
Tot encaixa, doncs, quan topem amb la renascuda cantonada dels carrers Carme i Cabres. L’al·ludida sensació de cosa coneguda té fonament, malgrat algunes variants, com la retolació de les especialitats: sèmoles, tapioques, purés, xocolates, perles (de xocolata). Era lògic que l’equip, que ja havia aportat el millor de la seva feina a la Rambla, actués de nou en l’obertura de la petita sucursal. Quina llàstima que no se n’hagi conservat l’interior: és probable que fos tan elaborat com l’obra precedent, malgrat ser més petitó.
Quan el modernisme va ser considerat de mal gust, va ser destruït; per fortuna, la façana només va ser arrebossada, la qual cosa ha propiciat ara el seu renaixement.
La decoració és germana de la que també embelleix la cantonada de la Rambla amb el carrer Petxina