Talent industrial
Jaume Cabaní és enginyer especialitzat en organització industrial
“La indústria catalana se la juga en la selecció de personal; és el factor que les limita”
Qui ha fet avançar la indústria ha estat gent anònima, milers i milers de persones, que hi han dedicat la seva vida, que han fet les seves aportacions, a mesura que els problemes anaven apareixent i trobaven la manera de resoldre’ls”. Jaume Cabaní té 42 anys i és enginyer industrial, una professió que considera massa generalista i que, com l’explica, “ha quedat a terra de ningú”.
L’avi de Cabaní era un industrial tèxtil amb interessos a la premsa (Josep Cabaní Bassols va dirigir El Correo Catalán abans i després de la guerra civil). La seva complicitat amb l’univers industrial és tanta que confessa que encara s’emociona quan a la biblioteca familiar descobreix volums dels anys 30 del segle passat amb noms tan llunyans com Teoría de tejidos. Cabaní és un sentimental. Té una visió coral de com funciona la indústria. I la seva manera d’acostar-se a les polítiques d’innovació està molt allunyada dels corrents ara en voga.
Després d’acabar els estudis, Cabaní es va especialitzar en organització industrial. Va fer un Erasmus a Suècia i, de tornada, se’n va anar a viure Castellar de n’Hug, al Pirineu, a uns impossibles 1.400 metres d’alçària. Per trobar feina tenia poques opcions. Riu Llobregat a baix, tenia el Berguedà, una comarca que va ser minera i tèxtil però que avui és un desert industrial. Però just al costat, amb un pas de muntanya pel mig, hi havia el Ripollès, en la qual la indústria encara és la segona activitat econòmica, amb presència d’empreses de maquinària, mecànica i del sector elèctric.
Va ser en una de les empreses històriques de la comarca on Cabaní va trobar la seva primera i fructífera feina, Soler & Palau, un fabricant de sistemes de ventilació en la qual va treballar durant quinze anys. Primer a l’empresa, com a enginyer de producció. Després a la fundació. “Allà vaig aprendre tot el que sé i allà vaig descobrir que és en la selecció de personal on les empreses se la juguen”.
Cabaní explica que “el factor limitant de la indústria catalana és el talent. Les empreses necessiten una classe de treballador diferent que el sistema no és avui capaç de donar-los, un perfil semblant al d’una enginyeria tècnica”. El problema, raona, rau en els estudis de formació professional. O millor, en la seva absència. En l’escassetat de titulats d’FP. “És una cosa cultural. El problema comença amb els pares, que són en part culpables d’això, tenen la universitat massa ficada al cap. L’FP industrial avui dona feina, però els estudiants no hi van”.
Cabaní no creu en l’assimilació entre innovació i tecnologia. També desconfia de les escoles de negoci. “Predisposen a unes rutines que al final tampoc no tendeixen a innovar”. I no veu clar que la major part de fons i ajuts a la innovació acabin sempre en investigació bàsica. “Crec que són molt més efectius els ajuts a la internacionalització, els que es dirigeixen a fer créixer les vendes i guanyar mercats. Els que fan créixer les empreses”.
L’enginyer Cabaní s’ha concentrat els últims anys a especialitzar-se en les tècniques de selecció de personal. Ha treballat per a Holaluz en la captació d’empleats. Treballa també per a la Fundació BCN/FP, on desenvolupa tasques de formació dual i és el responsable de l’àrea industrial. I dedica bona part del temps a Adecat (l’Associació de Decolletadors i Mecanitzadors de Catalunya), dins la qual s’agrupen empreses dedicades a la fabricació de peces de revolució. “Són empreses molt competitives, que s’han guanyat un mercat, però que tenen problemes per trobar el personal que necessiten. Treballo en l’àrea de formació”.
Quan no pensa en la indústria, Cabaní es dedica a la glossa, la improvisació de lletres sobre melodies.