“Siguem senzills”
Tinc 82 anys. Vaig néixer al Rajasthan i visc a Anglaterra. Casat, dos fills. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Doctor en Educació i en Literatura. La política no hauria de versar sobre poder i control, hauria d’estar al servei de la humanitat. Matèria
Com es defineix a si mateix?
Com un pelegrí.
Totes les terres són sagrades?
Sí. I la gent està vivint al món com turistes: malgastant, de manera egoista, extravagant i exigent. Jo vull que visquem com pelegrins, d’una forma simple, humil, en harmonia i amb elegància.
...?
El veritable sentit del pelegrinatge és viure lliure de qualsevol tipus de lligaments, hàbits o prejudicis. Ser un pelegrí significa conrear la simplicitat exterior i la interior.
Ja l’entenc.
...Però vivim en una societat d’empleats i consumidors, i la relació basada en l’obligació no té dignitat. Hauríem de ser artesans i artistes.
Artistes, tots?
Un artista no és una classe especial de persona, diu Ananda Coomaraswamy, sinó que tota persona és una classe especial d’artista. Les tasques domèstiques, cuinar, ballar, cantar, són algunes de les formes d’art que ignorem.
El mínim és bonic.
La simplicitat és on hi ha l’autenticitat.
Als nou anys vostè era un sadhu errant.
Dels nou als divuit anys. Vaig aprendre a viure
sense diners, a confiar. Vaig perdre la por per la resta de la meva vida. Va ser un gran regal.
Nou anys sense banyar-se?
Sí. Quan acceptes la duresa, et fas fort i resilient. Deixar-te fluir és meravellós. Per ser feliç has de ser simple. El do de ser senzills és el do de ser lliures.
I necessàriament pobre?
La simplicitat no té res a veure amb l’escassetat, la penúria o els sacrificis. Pot semblar paradoxal, però el do de la simplicitat és el do de l’abundància.
Per què?
Perquè la simplicitat és prerequisit per a l’espiritualitat. No pots ser espiritual en una vida complicada.
Als 18 anys va somiar amb Gandhi.
Se’m va aparèixer en somnis. Jo caminava pel desert i de sobte vaig veure una figura vestida de blanc que pujava davant meu la duna de sorra, es va girar i em va dir: “No permetis que l’ocell sigui a la gàbia. L’ocell ha de volar lliure”.
Vostè era l’ocell?
Sí. Jo era en una gàbia monàstica. Em va caldre molt de coratge, vaig haver d’escapar-me a mitjanit i trair el meu guru.
I es va unir a un asram gandhià.
Volia mostrar que l’espiritualitat no és als temples
ni als llibres sagrats, no ha d’estar confinada, ha de ser allà fora, al món. La nostra política, economia, agricultura, vida familiar, haurien de ser espirituals.
Defineixi’m espiritualitat.
Relació sense ego, com l’amor o la compassió. L’amistat és l’argamassa que manté unida la humanitat. L’espiritualitat és una forma de vida, és com tu et comportes, i és respirar junts els tres: vostè, aquell arbre i jo.
...I el cuc i la panerola.
Totes les espècies estan relacionades entre elles, hem evolucionat junts i tots els éssers es nodreixen mútuament.
Va recórrer l’Índia clamant justícia.
Vaig seguir Vinoba Bhave, que deia que mentre els terratinents visquessin d’explotar treballadors sense terra no hi podia haver pau, així que visitàvem un terratinent darrere l’altre per demanar-los que donessin una sisena part de les seves terres.
Si a alguna cosa s’aferren, és a les terres.
Més d’1,6 milions d’hectàrees van ser redistribuïdes. Va ser un miracle, perquè els terratinents et poden donar diners, però mai les terres. Vam ser capaços de canviar el seu cor i això em va donar l’esperança que tot és possible. Fins i tot aquest sistema industrial pot canviar, perquè està fet per humans.
Als 27 anys va iniciar un pelegrinatge per la destrucció de les armes nuclears.
Sí, perquè la pau és la clau per a la bona vida. Hem de fer les paus amb nosaltres mateixos, amb el proïsme, amb la natura, però no pots fer-la si estàs amenaçat per armes nuclears. Vaig caminar 13.000 km per demanar als països nuclears que destruïssin les seves armes.
Va ser útil?
Sí, som i especialment membres d’un per món, a mi. una Vaig terra, aprendre una humanitat, que un futur. Totes les nostres divisions en nom de les religions, la filosofia, la nacionalitat, la política, són superficials.
Boniques paraules...
L’entenc, però la història ens demostra que qualsevol gran canvi ve de petites accions individuals. Hem d’irradiar canvi, ser el canvi.
I la gran revolució és la simplicitat?
És la clau per obrir la porta de la revolució, llavors la gent viurà una vida sostenible, i hi haurà més igualtat i harmonia global. Simplicitat de ment, de filosofia, de llenguatge i de vida. Simplicitat física i metafísica.
Simplicitat de ment?
El que és simple és complex, mai complicat. No hem de tenir un pensament complicat, hem de donar respostes clares, simples, directes. La simplicitat és un nivell molt alt de viure.
I per què elegant?
L’elegància és el que és just, ni massa ni massa poc. Caminar, per exemple, és la manera més simple de ser simple. Tenim dues cames que són un miracle! Terra, ànima i societat són un tot. En lloc de massa planificació, provem de tenir visió.