Models gens modèliques

EL diputat (i neuròleg) socialista Olivier Véran ha presentat dues esmenes per combatre l’anorèxia en les models a França. Una consisteix a obligar-les a presentar un certificat mèdic abans de ser contractades; en el cas que les agències per les quals treballen no respectin aquesta norma, podran ser multades amb penes de presó i elevades multes. L’altra preveu la creació del delicte de provocació de primesa excessiva per a qui faci apologia de l’anorèxia a internet. La ministra francesa de Sanitat, Marisol Touraine, es va mostrar favorable a incorporar aquests canvis legislatius per evitar que els modistes ocupin dones amb extrema primesa, cosa que pot incitar les joves a l’anorèxia. A França se n’han comptabilitzat prop de 40.000 casos. Espanya i Itàlia han regulat que una model no pugui desfilar si el seu índex de massa corporal és inferior a 18,5, però és indubtable que es podria exercir més pressió sobre els fabricants amb relació a les talles –sovint intimidatòries perquè no es corresponen amb les reals– i sobretot una persecució més severa de les pàgines a la xarxa.

El fotògraf Oliviero Toscani va dur a terme el 2007 una provocadora campanya per a Benetton amb Isabelle Caro, una model anorèctica des dels 13 anys, que pesava 31 quilos malgrat que feia 1,65 d’alçada quan va acceptar posar nua per conscienciar d’aquesta malaltia. La seva dieta consistia en xocolata, dos pastissets de maduixa, una mica de cola i un parell de tes. No va sobreviure tres anys, si bé abans va escriure la seva biografia, Una infantesa difícil, en què explicava que, com Peter Pan, no volia créixer per por que la seva mare deixés d’estimar-la. Falta d’autoestima, estigmatització del pes i un concepte de bellesa erroni eren el substrat d’un drama terrible i una denúncia colpidora.