La Vanguardia (Català-1ª edició)
Marisol Touraine
El Govern regularà el delicte d’apologia de l’anorèxia
MINISTRA FRANCESA DE SANITAT
La ministra de Sanitat francesa Marisol Touraine dóna suport que en el seu projecte de nova llei de Sanitat es reguli com a delicte l’apologia de l’anorèxia i que es prohibeixi recórrer a maniquins de moda d’extrema primesa.
Tot indica que França s’afegirà aviat a la regulació jurídica del delicte d’apologia de l’anorèxia que ja hi ha en altres països europeus, si prosperen dues esmenes presentades ahir a l’Assemblea Nacional.
El procediment serà introduir el tema en el debat sobre el projecte de llei de sanitat de la ministra Marisol Touraine, un text polèmic que acaba de treure al carrer desenes de milers de professionals del sector farts de la degradació que pateix la sanitat pública des de fa anys en nom de la racionalitat de mercat.
La ministra, que vol que la llei s’aprovi per procediment d’urgència, s’ha declarat oberta a dues esmenes presentades pel diputat socialista Olivier Véran, un metge neuròleg de l’hospital Clínic de Grenoble. Una vol prohibir el recurs a models desnodrides, l’altra apunta a crear el delicte d’apologia de l’anorèxia.
“Em sembla que quan s’és maniquí de professió, cal alimentar-se i cuidar-se, aquest és un missatge important que cal llançar a les joves que veuen en les maniquins models estètics”, va declarar la ministra al canal de televisió BMFTV.
“Vull prohibir el recurs a dones joves que estan extremadament primes el pes que els representi un perill per a la seva salut”, explica el diputat Véran, que ahir va presentar les seves esmenes. Segons la primera, “les models hauran de presentar un certificat mèdic abans de ser contractades i un altre, setmanes després”.
“Si les agències de maniquins no respecten aquesta norma seran responsables penalment amb sancions de fins a 75.000 euros i penes de sis mesos de presó”, explica en declaracions el diari Le Parisien.
El criteri serà l’índex de massa corporal (IMC), que es calcula dividint el pes per la talla ele- vada al quadrat, explica el diputat. A França, com a Espanya, es considera magre algú l’IMC del qual està per sota del 18,5. “A Itàlia el criteri s’estableix al voltant d’un IMC de 18, és a dir 55 quilos de pes per una estatura d’1,75 metres. A França po-
L’OBJECTIU “Vull prohibir el recurs a dones massa primes”, diu l’impulsor INTERNET I XARXES SOCIALS Es proposa d’actuar contra els fòrums que fomenten el trastorn entre adolescents
dríem fer una cosa semblant”, diu. La segona esmena té a veure amb el delicte d’incitació a estar excessivament prim i es concentrarà en l’apologia de l’anorèxia que es realitza per internet.
“Cal crear un delicte d’incitació a la desnutrició que podrà ser castigat amb un any de presó i 6.000 euros de multa”, diu Véran en declaracions al diari Liberation. La vigilància d’internet afectarà abans que res els anomenats llocs, fòrums o blogs “pro ana” en els quals sota la forma de diaris íntims es promou la inspiració cap a dones model famoses o persones extraordinàriament flaques que han perdut pes. Aquest moviment existeix des de fa més de deu anys.
“En aquests fòrums proanorèxia, les persones ja afligides d’aquesta malaltia intercanvien consells per continuar aprimant-se, consells com ingerir boles de cotó fluix per reprimir la gana”, explica el diputat. “S’explica a les adolescents de 12 o 13 anys que per ser bonica cal aconseguir una separació de 15 centímetres entre les cuixes i que els ossos siguin ben visibles a través de la pell”. “És necessari protegir les noies d’aquestes pràctiques perilloses per a la seva salut”, diu el diputat, segons el qual a França hi ha entre 30.000 i 40.000 persones, majoritàriament adolescents, que pateixen d’anorèxia.
El fenomen és conseqüència de l’impacte de la moda i dels hàbits comercials destinats a joves patològicament descontents amb els seus cossos. Una comparació dels estàndards actuals amb els de les models de fa uns anys, mostra una tendència cap a cossos cada vegada més escanyolits.
El 2008 la ministra de la Sanitat, Roselyne Bachelot, ja va establir unes directives que no van tenir una plasmació legislativa concreta, mentre que en altres països com Espanya o Itàlia es van regular normes, explica el diputat.