La UE es prepara per abocar-se a Líbia si es forma govern

Per primera vegada en molt de temps, la Unió Europea té una mínima esperança d’estabilització per a Líbia, un país trencat i partit en dos fronts (representats per dos parlaments, un a Trípoli i un altre a Tobruk, a l’extrem nord-est del país) que es disputen l’autoritat legítima i el petroli. El diàleg entre les parts ha entrat en “una fase decisiva”, en paraules del representant especial de les Nacions Unides, Bernardino León, i els ministres d’Exteriors europeus han posat en marxa els preparatius per abocar-se al país i donar suport al possible govern d’unitat nacional que podria sorgir dels contactes que aquest dijous tindran lloc a Rabat.

L’abast d’aquest suport europeu a Líbia és objecte de debat i de divisions dins de la UE, però s’ha demanat al servei Europeu d’Acció Exterior que presenti possibles opcions.

La condició per fer qualsevol pas és que s’arribi a formar aquest executiu a Líbia, s’aclareixi el comandament de l’exèrcit i hi hagi cobertura legal per entrar al país (petició expressa del govern i resolució de l’ONU). Països com Espanya, França i Itàlia defensen una intervenció ràpida que, com a primer pas, podria incloure efectius militars europeus en suport de les forces de seguretat líbies per garantir l’estabilitat del país.

“No podem permetre’ns un Afganistan amb petroli al pati del darrere d’Europa”, afirmen fonts diplomàtiques. Els països del Nord es van mostrar més previnguts en aquest sentit, i van fer èmfasi més aviat en els riscos que comportaria intervenir en un país tan inestable.

“La Unió Europea hauria d’incentivar que totes les parts que s’asseguin a la mesa de negociacions i castigar les que s’hi neguin”, va afirmar el ministre espanyol, José Manuel García Margallo, partidari de la posició europea de sancionar els qui posin en perill la transició política. L’augment de l’activitat terrorista i del nombre d’immigrants que intenten arribar a Europa via Líbia, situacions alimentades en part pel buit de poder, ha encès totes les alarmes a la Unió.