La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’oposició conservadora capitalitza la protesta del Brasil
Rousseff ofereix diàleg “humil” i diu que la corrupció “no perdona ningú”
Un milió de persones representa aproximadament el 0,5% de la població del Brasil. Dos milions són l’1%. Entre aquestes dues magnituds se situa, segons les fonts, el nombre de manifestants que diumenge van protestar contra el Govern de la progressista Dilma Rousseff. No és gaire en termes absoluts, tenint en compte els 200 milions d’habitants i que es tracta de la suma de les protestes a 147 ciutats. No obstant això, la presidenta es pren molt seriosament aquest nou toc d’atenció de la ciutadania.
“Estem disposats a dialogar amb tothom, en una actitud d’humilitat, disposats a escoltar el
Cau un altre exdirectiu de Petrobras amb 20 milions d’euros en paradisos fiscals i 131 obres d’art
que diguin”, va dir ahir Rousseff. La mandatària va afegir que en una democràcia “es respecten les urnes i la veu dels carrers” i va destacar el caràcter “democràtic” del Brasil, referència velada als grupuscles que en les marxes de Rio de Janeiro i São Paulo van demanar la intervenció de les forces armades.
La protesta de diumenge té l’origen immediat en la difusió –el 6 de març– per part de la Fiscalia General de l’Estat dels noms de 49 polítics investigats per un presumpte cobrament de suborns en l’escàndol de corrupció de Petrobras. A la llista hi ha 12 senadors i 22 diputats, la majoria membres de l’oficialisme, incloent-hi els presidents del Congrés i el Senat.
“La corrupció és una vella senyora i no perdona ningú”, va dir ahir Rousseff, responent al president del Congrés, Eduardo Cunha, que va indicar que “la corrupció és en l’Executiu”.
La Fiscalia no implica directament Rousseff en la trama, però l’oposició insisteix que coneixia els suborns i prepara el clima per a l’impeachment o procés polític de destitució, un dels lemes de diumenge.
Mentrestant, la policia no para de detenir –hi ha desenes d’exdirectius de Petrobras i empresaris empresonats– i ahir mateix va arrestar Renato Duque, exgerent de la petroliera estatal que va amagar 20 milions d’euros en paradisos fiscals i que tenia a casa seva 131 obres d’art.
Les manifestacions van ser convocades per partits minoritaris i abstractes moviments ciutadans que no amaguen la simpatia per l’oposició. Encara que formalment es va mantenir al marge de la convocatòria, la principal formació antigovernamental, el PSDB, va donar suport a la protesta i els seus simpatitzants van sortir al carrer, on no es van exhibir símbols partidistes.
A diferència del 2013, quan les protestes per l’alça del transport urbà van tenir més similitud amb el 15-M espanyol i un caire esquerrà, ara l’oposició conservadora capitalitza les mobilitzacions.
Per al Partit dels Treballadors (PT), que lidera el govern, les protestes formen part d’una tercera volta electoral perquè la dreta no accepta la derrota en la segona volta de l’octubre passat, on Rousseff es va imposar a Aé- cio Neves (PSDB) per tot just 3,5 milions de vots. De fet, la setmana següent als comicis ja es van celebrar petites manifestacions contràries a la continuïtat de Rousseff.
“Una persona que fa cinc mesos va rebre gairebé 55 milions de vots no pot ser fràgil”, va declarar el ministre de Justícia, José Eduardo Cardozo. Tot i això, les enquestes indiquen que Rousseff perd suport no només pel cas Petrobras –principal obstacle per a la seva reelecció–, sinó per l’estancament econòmic i la inflació. Cardozo va avançar que el Govern prepara “un conjunt de mesures de combat a la corrupció i a la impunitat”.
Eliminar la corrupció va ser el denominador comú de les protestes de diumenge i del 2013, encara que ara només s’hagi manifestat la classe mitjana més acomodada, segons els sondejos fets a Porto Alegre pels instituts Índex i Amostra, que indiquen que la majoria d’assistents eren titulats universitaris d’entre 25 i 44 anys amb ingressos superiors a deu salaris mínims, que és de 274 euros.