Hisenda calcula en 220.000 euros un possible delicte del PP en el cas Bárcenas

L’Agència Tributària recorda al jutge que sempre és “dura” amb el frau

El PP podria haver defraudat el 2008 una quota de l’impost de societats per sobre del llindar del delicte fiscal, de 120.000 euros. Aquesta quota seria de 220.167 euros. El càlcul el va lliurar ahir l’Agència Tributària al jutge Pablo Ruz, però deixant molt clar que no està d’acord amb l’estimació perquè es basa en criteris del magistrat que els tècnics de l’òrgan d’Hisenda rebutgen. És, per tant, un càlcul de mala gana i amb expressa discrepància dels seus autors. El ministeri de Cristóbal Montoro va deixar clar que sempre ha estat “dur” quan ha vist delicte, fins i tot dins del mateix cas Bárcenas. Però en relació amb el PP no veu aquest delicte.

L’informe és la resposta a un insistent requeriment de Ruz sobre el presumpte frau en què el partit al Govern hauria incorregut a cobrar donacions il·legals i pagar en negre al voltant del 30% de les obres que va fer a la seva seu entre 2005 i 2011. Dins d’aquests moviments de diners, anotats als papers de Bárcenas, el possible delicte comès per les donacions il·lícites corresponents a l’exercici del 2008 no hauria prescrit.

El magistrat va demanar fa unes setmanes a l’Oficina Nacional contra el Frau (ONIF) que li fes el càlcul dels diners suposadament defraudats pel PP per comprovar si hi va haver infracció penal. La inspectora en cap del departament, Margarita García Valdecasas, es va negar a fer l’estima- ció al·legant que segons el seu parer i el dels pèrits del Fisc que han intervingut en el cas que no hi podria haver hagut delicte perquè les donacions rebudes pel PP eren “exemptes” de tributar. I ho estaven perquè, d’acord amb la seva lectura de la llei de Finançament de partits, no importa si els donatius es van ajustar als límits legals sinó que els diners es destinessin a la finalitat principal de l’organització, com seria el cas.

En resposta a aquesta negativa, Ruz va replicar a Valdecasas que la seva argumentació era “infundada”, “errònia” i “improcedent”, i li va reiterar la seva obligació de complir la seva funció d’auxili. L’instructor va comptar amb ple suport del fiscal anticorrupció en el cas Bárcenas, Antonio Romeral. De la seva banda, i en l’escrit pel qual va acatar aquesta segona resolució judicial, l’Agència Tributària va dibuixar ahir dos escenaris basats en uns criteris del jutge que va titllar de ficticis i irreals: “En aplicació dels criteris establerts en la interlocutòria judicial, s’ha descartat la deducció de qualsevol despesa de manera que la ‘base imposable’ calculada –computant ingressos però no despeses– re- sulta irreal i contrària al principi de veritat material”, van assenyalar els tècnics, que també van qualificar els criteris de Ruz com a “hipotètics”.

L’opinió de l’Agència, van afegir, és contrària” a la utilitzada “per exprés mandat de l’autoritat judicial”. Dit això, van plantejar una simulació amb dos escenaris: En tots dos es pren com a base el pagament en negre de 888.000 euros destinats a les obres a la seu dels populars. Però en el primer no es dedueixen despeses “parcialment imputables a les rendes no exemptes”, amb el resultat d’una quota defraudada per l’esmentat import de més de 220.167 euros. I en la segona opció, que segons els autors de l’informe és la correcta, s’aplica l’article corresponent de la llei de Finançament, amb el resultat del qual la quota deixada d’ingressar és de només 25.630,03 euros i, per tant, no constitueix delicte.

Hisenda va destacar que la seva Agència “col·labora lleialment i contínuament amb l’Administració de Justícia”, per a la qual cosa dedica “un enorme esforç organitzatiu”. I sobre el cas Bárcenas va subratllar que els seus pèrits ja han elaborat quatre informes.

L’organisme públic acata la petició del jutge però aclareix que no aprova el criteri per estimar la xifra