L’etarra Lasarte deixa la presó després de 19 anys, entre crítiques del Govern

L’exmembre d’ETA Valentín Lasarte Oliden va quedar ahir en llibertat quan li faltaven deu dies per complir 19 anys de presó per set assassinats. Excomponent del comando Donosti, va trencar amb la banda terrorista ara fa cinc anys i es va alinear amb el grup de Nanclares format per altres reclusos crítics amb el terrorisme. Lasarte va ser l’autor material d’alguns dels assassinats més simbòlics de la banda en la dècada dels noranta, com els de Gregorio Ordóñez (PP) i Fernando Múgica (PSE).

La posada en llibertat, molt criticada pel Govern central i les associacions de víctimes, es va produir cap a dos quarts de nou del matí a la presó alabesa de Zaballa, on estava internat. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va refusar “valorar” la seva sortida de la presó però sí va tornar a criticar la derogació de la doctrina Parot, la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg. “Està permetent que a alguns terroristes cada assassinat els surti per nou o deu mesos de presó”, va dir Fernández. El ministre de Justícia també va desaprovar la posada en llibertat de Lasarte.

“Em produeix impotència que a l’assassí del meu germà mai no se li hagi demanat la col·laboració i mai no se l’hagi interrogat. Surt amb dos anys i set mesos per cadascuna de les seves víctimes”, va lamentar Consuelo Ordóñez.

Lasarte va ser traslladat el gener del 2011 a la presó alabesa d’Iruña Oka, després de distanciar-se d’ETA i trencar amb l’organització terrorista. En els anys anteriors, mentre es gestava la dissidència, havia estat a Villabona (Astúries) i El Dueso (Cantàbria). El seu alineament amb els crítics li va permetre obtenir el maig del 2013 el primer permís penitenciari de tres dies de durada, a què va seguir un altre, ja de sis dies, el mes d’agost. Des d’aleshores va obtenir diversos permisos fins a la seva excarceració. Lasarte va ser detingut per l’Ertzaintza el 25 de març del 1996, a la localitat guipuscoana d’Oiartzun, quan formava part del comando Donosti d’ETA. L’Audiència Nacional li va imposar penes que sumaven gairebé quatre-cents d’anys de presó per diversos delictes entre els quals es trobaven set assassinats: els del dirigent del PP Gregorio Ordóñez, el militant del PSE Fernando Múgica, l’industrial José Antonio Santamaría, el veí de San Sebastián José Manuel Olarte, el brigada de l’exèrcit Mariano de Juan Santamaría, el policia Enrique Nieto i el sergent de la policia municipal donostiarra Alfonso Morcillo.