Aniversari feliç

Dissabte passat, dia 14, Lluís Serra Pablo hauria fet quinze anys. Tots els elements es van congriar per fer-nos-el recordar, ara que gairebé fa sis anys que ens va deixar. L’atzar va voler que el dia del seu aniversari jo participés en dos actes relacionats amb la discapacitat. Al matí, al CosmoCaixa, en una jornada sobre com sortir enfortit d’una crisi, al costat del periodista Carles Prats i del doctor Marc Antoni Broggi, organitzada per l’associació de cardiopaties congènites Aacic CorAvant. I a la tarda, fent una cosa que encara no havia fet mai: presentar una desfilada de moda. Concretament, la Barcelona Fashion Day, al Born Centre Cultural, una desfilada de moda adaptada amb models molt especials, alguns idèntics al Llullu. Dues joves emprenedores es van posar en contacte amb la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral (FCPC) i ho van muntar, assessorades pels professionals del 080, assistents, dj, perruquers de can Llongueras, maquilladors, músics, fotògrafs... Sota els botons, velcro, pantalons amb cintes, models per anar en cadira de rodes amb butxaques i cremalleres a dojo. Música i passarel·la, una experiència molt emocionant que permet associar noves capes de significats al mot glamur.

Quan va néixer el Lluís, vaig descobrir que ja feia una dècada que els matemàtics amb flaques estrambòtiques (que són la gran majoria) havien batejat el dia del seu naixement com el de l’aproximació al valor de Pi. Per fer-ho es basaven en la notació anglosaxona del dia catorze de març, que nosaltres escrivim 14/3 però ells 3/14, i ho celebraven a les 1:59. És a dir, 3/14 1:59. Enguany veig que el fenomen ha assolit una fita descomunal. Per primera vegada han arribat als 9 decimals de Pi. Aquest dissabte a les xarxes els éssers tocats per la dèria aritmètica van fernos saber que estàvem a punt de viure un moment excepcional. Una mica abans de dos quarts de deu del matí (concretament a les 9 hores, 26 minuts i 53 segons) van declarar que era l’instant Pi del segle. És a dir, arrenglerant les xifres del calendari sortien els nou primers decimals de Pi: 3,141592653. Vaig pensar que tant el nostre fill com tots els éssers que van desfilar el dissabte són tan inaprehensibles com Pi. Tan imprescindibles per a la nostra geometria emocional com la constant d’Arquimedes. Finalment, un amic tocat per l’encant de Pi me’n va acabar de convèncer quan em va assegurar, com qui parla del darrer resultat del Barça a Ipurua, que la primavera del 1592, a les 6:53 amb 58 segons d’aquest mateix 14 de març, s’hauria pogut arribat als 12 dígits de Pi. El quinzè aniversari del Llullu, doncs, malgrat la seva absència física, va ser feliç. Vaig pensar que tant el Llullu com tots els éssers que van desfilar dissabte són tan inaprehensibles com el número Pi