Destitució obligada

Que el Govern de la Nació mantingui com el seu delegat a Andalusia aquest senyoret anomenat Antonio Sanz després que digués en un míting, a Sanlúcar de Barrameda, allò de “no vull que Andalusia sigui manada des de Catalunya i que mani algú que es diu Albert”, és un gravíssim disbarat anticonstitucional, que el fa mereixedor de la seva destitució fulminant. Que el PP el tingui encara a les seves files dóna idea de la penosa pèrdua d’autoestima i la greu confusió política en què estan instal·lats els dirigents d’aquesta formació. Que fos designat fa menys d’un mes revela com són els exemplars del viver d’alts càrrecs que consenteix la vicepresidenta per a tot.

En l’exercici d’una funció pública s’exigeix procedir amb un respecte impecable envers tots els espanyols, sense que sigui admissible cap discriminació per raó del seu origen geogràfic. La martingala d’oferir disculpes per Twitter en termes de “lamento la confusió amb les meves paraules. Màxim respecte i admiració per Catalunya”, és totalment insuficient. No té sentit un lament respecte a la confusió amb les seves paraules perquè en absolut no van ser confuses sinó meridianament clares. L’únic confús són les lamentacions amb què prova Sanz d’escaquejar-se de les seves obligacions més elementals davant Albert Rivera i la molt honorable organització política Ciutadans que lidera. A més, havent bramat en públic, al senyor Sanz li corresponia demanar perdó també en públic, sense que hi hagi escut ni Twitter que valgui. Abans de mostrar-se hauria d’haver estat destituït per l’autoritat (in)competent o haver tingut la decència de dimitir com a primer acte de reparació i desgreuge.

Sorprèn que el delegat del Govern a Andalusia en comptes de mostrarlos el seu reconeixement es referís en els termes inacceptables més amunt transcrits als qui han estat a la pràctica l’única força política que a Catalunya s’ha implicat contra pluja i vent, sense complexos, en la defensa de la unitat d’Espanya i contra el nacionalisme independentista. L’espontaneïtat de Sanz va ser sincera i prova com les gasten els patriotes separadors del PP. La rèplica donada per Albert acredita per què és el polític més ben valorat als dos costats de l’Ebre.