Avaluar d’una altra manera

El Govern francès presentarà a l’abril un projecte de reforma de la qualificació

El tema de la supressió o reforma de les notes a l’ensenyament és un debat una mica recurrent a França, un país que dóna una gran importància a l’educació. El debat arrenca a l’onada del 68, quan estava “prohibit prohibir”. Després d’allò, el llavors ministre d’Educació, Edgar Faure, va introduir, entre altres reformes democratitzadores de l’ensenyament, una nova manera de qualificar: en lloc de la tradicional puntuació de l’1 al 20 –en la qual un 10 equival al nostre 5–, Faure va introduir una escala de cinc nivells: de la A fins la E.

A França l’avaluació és molt exhaustiva. Les matèries del batxillerat tenen diferents coeficients i en l’escala d’1 a 20 de la puntuació d’una prova s’afina molt –molt més que a Alemanya, per exemple–; s’utilitzen els decimals a consciència i sense arrodonir gairebé mai la xifra. Aquesta tradició va superar les cinc lletres: de seguida van aparèixer els matisos A+, A- i d’altres… El 1971, el sistema Faure va ser abolit i es va tornar a l’escala d’1 a 20.

En l’última recurrència d’aquest llarg debat, el ministre d’educació Benoît Hamon va posar en marxa, al juny de l’any passat, una conferència nacional sobre l’avaluació dels alumnes a fi de replantejar el sistema. “Molts alumnes pateixen els efectes negatius d’unes avaluacions que no tenen en

El ja exministre d’Educació va obrir al juny un debat que ara gestiona la successora Una conferència d’experts planteja suprimir les notes fins que no s’arribi a sisè curs (11 anys)

compte més que les llacunes, que els desanimen i en frenen la trajectòria”, deia.

El ministre volia “construir una veritable política d’avaluació al servei de l’aprenentatge i de l’èxit de tots”. Els objectius, principis i modalitats havien de ser “compartits per alumnes, famílies, ensenyants i equips pedagògics i educatius” perquè, tal com és avui, “el sistema contribueix a incrementar les desigualtats”, deia.

Així va ser com es va posar en marxa l’esmentada confe- rència, el jurat de la qual està compost per trenta persones, professionals de l’educació i pares d’alumnes, perquè confeccionés propostes de reforma.

El febrer passat, la conferència va presentar les conclusions, però aleshores Hamon ja no era ministre, ja que en la purga d’esquerrans duta a terme per Hollande a l’agost, havia saltat del govern. Va ser la successora, l’actual ministra Najat Vallaud-Belkacem, que va rebre l’informe de la conferència. Però aleshores no no- més el ministre sinó tot el context polític havia canviat. L’administració Hollande estava desprestigiada, i el públic, els pares i els ensenyants, no havien rebut bé les polèmiques proposades de canvis d’horaris i normatives. No era temps per a experiments.

Les propostes de la conferència han estat aconsellar la supressió de les notes fins al sisè curs de l’ensenyament elemental, és a dir fins als 11 anys, i reformar les proves de revàlida que els alumnes passen al final del tercer curs, entre els 13 i 14 anys, amb les quals es pretén mesurar el coneixement de les matèries bàsiques; matemàtiques, francès, història, una prova oral d’història de l’art i educació cívica.

El ministeri de Najat Vallaud-Belkacem recull aquestes propostes com a simples suggeriments i presentarà una resposta programàtica a l’abril, però ja ha avançat que no es renunciarà a les notes.

Tant a l’Elisi com al Ministeri d’Educació s’explica que la política no passa per una supressió de les notes xifrades, sinó en una “avaluació més precisa i exigent que no desanimi els alumnes”. El que això vol dir es revelarà a l’abril, però no s’han d’esperar mesures radicals. Encara que el panorama francès en matèria d’educació no és l’espanyol, on cada ministre vol passar a la història amb reformes d’incerta pertinència, també aquí pares i ensenyants són bastant hostils als canvis innecessaris.