Les claus d’aquest canvi

AMBIENTS, PROJECTES I PRODUCCIONS. La classe magistral no s’abandona del tot. Quan és necessari, el professor s’asseu amb els alumnes i els explica les multiplicacions, equacions o el complement directe. Però una part important del temps de classe es dedica a treballar de forma transversal. Per exemple, si s’agafa com a centre d’interès la Lluna, es poden integrar continguts de ciència, història, llengua i literatura i tecnologia. Els continguts del currículum s’integren igual, s’aprenen, però d’una altra manera.

ALTRES CAPACITATS. A més de coneixements curriculars, aquestes escoles defensen la necessitat de potenciar les habilitats socials, el treball en equip, l’autonomia personal, la capacitat crítica i la creativitat. Preparar l’alumne per a una societat canviant, dotar-lo de recursos intel·lectuals i personals per enfrontarse amb èxit al futur.

MOLT RIGOR. Impartir classes magistrals és més senzill per al professor. “En canvi, introduir el currículum mitjançant projectes o ambients és més complicat, requereix més esforç per part del docent i molt rigor científic”, adverteix Carme Ruiz, directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB.

EXÀMENS. Quan fa falta, s’utilitza aquest mètode d’avaluació, però no s’hi basa tot. Els professors d’aquestes escoles també apliquen una avaluació qualitativa, del progrés de l’alumne, de les habilitats socials i comunicatives, de l’esforç. Les qualificacions es preparen tenint en compte aquest mètode d’avaluació.

INNOVAR AMB UN OBJECTIU. Tota innovació ha de tenir un objectiu clar i una finalitat, aclareix Carme Ortoll, directora general d’Educació Primària de Ensenyament. El Departament dóna suport als projectes singulars dels centres, continua Ortoll, sempre que es millori la formació dels alumnes i que adquireixin les competències bàsiques. “Hem d’innovar partint d’evidències, no a ocurrències”, explica Ortoll. Ensenyament aposta també per l’ensenyament per competències.