La Vanguardia (Català-1ª edició)
Es moren les palmeres
En recórrer diversos territoris de Catalunya i d’altres parts d’Espanya commociona veure la quantitat de palmeres escapçades, mortes, amb les palmes brunes penjant sense vida o llargs troncs convertits en simples monyons rugosos que s’eleven cap al cel.
El fenomen ja va començar fa uns quants anys però cada vegada és més patent veure com la plaga de l’escarabat morrut roig està causant estralls. Sembla imparable. Per tot arreu les palmeres estan infectades i a moltes zones no en quedarà ni una.
La palmera no és el meu arbre preferit. És el segon després de l’olivera, oliveres de zones de secà, no de les de regadiu. Reconec que no sóc neutral pel meu origen de terra d’oliveres i haver nascut en un trull, per la qual cosa sento un gran afecte pels troncs recargolats i sinuosos de l’olivera plens de protuberàncies estranyes, composicions irregulars, forats asimètrics. Tot això és resultat del seu esforç per sobreviure i créixer. Aquests troncs són per a mi al·legoria de lluita per la vida en un medi poc favorable, amb escassetat d’aigua, sòl pedregós i poc fèrtil. La seva branca, des de sempre i per al món, és el símbol de la pau. Com a conjunt, resulta d’una bellesa indescriptible observar des d’un punt una mica elevat el reflex dels rajos del sol rebotant en el verd dels oliverars poc abans de l’ocàs. Produeix l’efecte d’un mar de plata brillant. El seu producte, l’oli d’oliva, és el més beneficiós per a la salut i el més noble dels greixos vegetals i, per això, resulta un element decisiu en la dieta mediterrània. Aquest oli ha servit al llarg de la història per hidratar i aportar elasticitat a la pell, suavitzar ferides i, a la cuina, per evitar que se socarrimin els aliments.
La palmera datilera, per la seva part, continua aportant al nostre paisatge un magnífic toc exòtic malgrat la seva difusió generalitzada. En multitud d’hortes sobresurten només una o dues palmeres a prop de la caseta de camp. Sorprèn la seva flexibilitat al vent, el seu plomall de palmes que semblen netejar el cel o
La plaga del morrut roig causa estralls i sembla imparable; aviat no quedarà ni una sola palmera
fer pessigolles als núvols. Tot això s’està morint. S’ho està carregant un coleòpter vermellós que ha entrat sense demanar permís.
Sembla que als jardins públics o en plantacions més grans s’han pogut aplicar tractaments contra la plaga i han salvat moltes palmeres, però això no ha arribat a la majoria de particulars per desconeixement o falta de mitjans. En alguns llocs s’està demanant la implicació de l’Administració, de Sanitat Vegetal, encara que sigui per tallar els arbres infectats i destruir-los, així com aplicar tractaments als que encara estan sans.
Val la pena actuar. Segurament de la mort d’aquestes palmeres no se’n ressentirà el producte interior brut del país, però no tot el que té valor es comptabilitza en termes econòmics a curt termini.