L’amor modifica l’activitat a més de deu àrees del cervell

L’enamorament modifica els nivells d’activitat a més de deu àrees diferents del cervell, segons ha revelat una investigació dirigida des de la Universitat de Ciències i Tecnologia d’Hanui (Xina) en què han participat cent joves alumnes. Aquestes àrees estan relacionades principalment amb els circuits cerebrals de recom- pensa, motivació i regulació de les emocions.

“És la primera prova empírica que l’amor altera l’arquitectura funcional del cervell”, escriuen els investigadors a la revista Frontiers of Human Neurosicence, on han presentat els resultats. Estudis anteriors havien cartografiat l’activitat cerebral de persones enamorades quan se’ls mostren fotos de les seves parelles. Aquests experiments ja havien identificat diferents regions del cervell que s’exciten quan una persona veu imatges de la parella durant el període d’enamorament.

El nou estudi és el primer que analitza l’activitat del cervell en estat de repòs de joves enamorats. En la investigació, dirigida per Xiaochu Zang, hi han participat cent alumnes universitaris. A tots se’ls va fer una prova de ressonància magnètica funcional (fMRI) per registrar els nivells d’activitat a les diferents àrees del cervell.

Els alumnes es van dividir en tres grups: els que afirmaven que estaven enamorats, els que havien acabat una relació i els que deien que mai no havien estat enamorats. Se’ls va demanar que procuressin no pensar en res durant l’experiment per poder observar quins canvis es produïen als cervells dels que se sentien enamorats.

Els resultats han evidenciat que l’amor de parella involucra una dotzena de regions diferents del cervell que s’activen de manera coordinada. En el desamor, en canvi, hi té un paper preponderant una única àrea anomenada nucli caudat.

L’enamorament deixa una empremta al sistema nerviós que es pot detectar per ressonància magnètica

Les persones enamorades mostren un increment d’activitat a les àrees del cervell responsables dels estímuls de recompensa, motivació, aptituds socials i xarxes cognitives. En les desenganyades, com més temps ha passat des d’una ruptura sentimental, es registra menys activitat en aquestes àrees concretes.

La investigació, en la qual també ha participat l’escola de Medicina Icahn de Nova York, podria obrir una nova via per estudiar per què alguns desenganys amorosos deriven en quadres d’estrès i depressió.

Una altra possible aplicació d’aquests resultats, afirmen els autors del treball, és “aplicar les proves de ressonància magnètica funcional per investigar l’amor de parella”.