La Vanguardia (Català-1ª edició)
El col·leccionista ocult
Deia l’advocat Ventura Garcés (Barcelona, 19302008) que el col·leccionisme és una passió que voreja la malaltia. Ell mateix va ser picat pel virus de l’art fins al punt que no hi havia dissabte que no sortís de cacera per les galeries de Barcelona. Comprava únicament allò que li agradava o amb què se sentia identificat, deixant-se portar únicament per criteris estètics, fins a conformar una col·lecció que avui es troba entre les més importants de l’Estat.
Home culte i sensible (era fill del poeta i també advocat Tomàs Garcés), Ventura Garcés estava tocat també pel do de la discreció. Això explica que del tresor artístic amb el qual convivia s’amagués als baixos d’una casa de Coderch que només sabien la seva família, els seus clients, els seus amics. Entre aquests últims el col·leccionista i mecenes Antoni Vila Casas, gràcies al qual un grup significatiu d’obres es mostra per primera vegada als ulls del públic. Són únicament nou peces, d’un total de més de 500, però el conjunt és imponent.
“Molt sovint cap al capves- pre, quan deixava l’activitat del despatx, passejava per aquí mirant els quadres, fent voltes, pensant i repensant, gaudint de l’art...”, explica un dels seus quatre fills, Claudi Garcés, en una entrevista amb Daniel Giralt-Miracle. Aquest últim, amb el mateix Vila Casas, ha estat el responsable d’una selecció que parla del seu tarannà obert i cosmopolita, amb artistes que van des d’alguns integrants de Dau al Set amb els quals es va iniciar com a col·leccionista en els anys 60 (Joan Ponç, Tàpies...) a una Susy Gómez del 2001. A Can Framis hi ha penjades també poderoses obres de Guinovart, Jaume Plensa, Antoni Llena, Miguel Ángel Campano i Julian Schnabel.