Marca Cristiano

Cristiano és una marca pròpia. Va jugar amb el Manchester United. És al Madrid. Però no és de ningú més que d’ell mateix. És CR7. Hi ha personatges que fan servir les entitats per les quals passen per desenvolupar o ampliar la seva pròpia marca. Cristiano s’ha servit del seu agent Jorge Mendes i del Madrid per aconseguir dues Pilotes d’Or, una de les quals regalada. Esclar que ha aportat molt al Madrid, i al seu intermediari. Molt, sí. Però la seva marca està per sobre. No ha d’estranyar que s’enfadi perquè el seu gol contra el Llevant no entra i el del seu company Bale sí. El felicita, al final i no gaire. Abans, aixeca el braç dues vegades, enfadat perquè el linier no ha donat per bo el seu gol, que no ho era. No s’enfada només perquè Bale hagi fet un gol, ho fa sobretot perquè no l’ha fet ell.

En el segon gol del Madrid al Bernabeu, xuta Cristiano i la pilota la desvia Bale. Qui ho celebra és Ronaldo, a qui feliciten és a Ronaldo, fins i tot Bale ho fa. Però el gol és del gal·lès, sens dubte. Si no la toca no hauria entrat. Però no en fa ostentació perquè no s’enfadi la bèstia.

La marca Cristiano no té logo, però li sobra ego. El seguiment que li va fer una càmera en el partit contra el Schalke, que va perdre el Madrid al Bernabeu per 3-4, va deixar clara una part de la seva personalitat. Quan un company li recrimina que baixi més a defensar, contesta: “Si sou tots enrere!” Repeteix la paraula vergüenza pels quatre gols encaixats, celebra el primer gol (en va fer dos) desencaixat, llançant missatges a l’afició, pres d’una ràbia continguda i desfermada després d’aconseguir marcar.

No és estrany que després d’aquell partit digués que no parlaria més aquesta tempora-

Ronaldo és una marca pròpia, per sobre del club, i el seu objectiu és Messi; no celebrar el gol de Bale

da i aquella setmana se n’anés a sopar amb Alex Ferguson, el seu exentrenador al Manchester United, cosa que va desencadenar tota mena de rumors. No se li va posar bé que Casillas el cridés perquè anés al mig del camp en lloc de marxar cap al vestidor. Si Cristiano hagués de triar ser pichichi o que el Madrid guanyés la Lliga, què triaria realment?

A la final de la Champions passada va marcar un gol de penal i va mostrar tot el seu cos musculat a una càmera de televisió. Havia pactat el gest per a un reportatge, una campanya, un anunci. I s’havia arribat a la pròrroga i encara no havia marcat. Ho havia fet Sergio Ramos per empatar en el temps afegit. La desmesurada celebració de Ronaldo va fer enfadar molts seguidors de l’Atlètic.

Tampoc no hauria d’estranyar massa que cada setmana faci anar el seu perruquer a pentinar la figura que li han dedicat al museu de cera. Ell va canviant de pentinat i cal cuidar la imatge pròpia, en qualsevol suport, com es diria ara.

La setmana passada es va dedicar a fer anuncis de la seva marca de sabates, una cosa que tampoc no ha agradat gaire a la seva marca esportiva.

Ronaldo és un jugador de futbol extraordinari als 30 anys, i una marca pròpia. Ara en gaudeix i el pateix el Madrid, com abans ho feia el United. Per damunt de tot li interessa la seva marca. Marcar. No que ho faci Bale. Que ningú no s’equivoqui: el seu objectiu no és el Madrid, és Messi.