La Vanguardia (Català-1ª edició)
Magatzem de cru
El 20 de gener, Barack Obama va pronunciar el seu discurs sobre l’estat de la Unió. Amb prou feines havien transcorregut dos minuts quan va esmentar el petroli. Aquesta anècdota ens dóna una idea de la importància que el petroli té per a l’economia i la política dels EUA i del món en general.
Convé no perdre de vista el que succeeix al mercat del cru. Després de la caiguda que s’ha produït des del juny del 2014 fins al gener del 2015, el barril de Brent ha experimentat una apreciació del 18% durant el febrer, la pujada mensual més important en sis anys. Per alguns analistes, el barril sembla haver-se situat en un nou terra temporal sobre els 60 dòlars.
En aquest sentit resulten interessants les recents declaracions de la presidenta de l’OPEP i ministra del Petroli de Nigèria, Diezani Alison-Madueke, anunciant que el cartell estava considerant organitzar una reunió d’emergència, prèvia a l’oficialment prevista per al juny a Viena. Segons la presidenta, “gairebé tots els països membres de l’OPEP, potser amb l’excepció del bloc àrab, es troben en un situació incòmoda... Esperem que el preu acabi estabilitzant-se per sobre dels 60 dòlars”.
Significa això que una part significativa de l’OPEP ja està dient prou als preus baixos del petroli? Segurament, però la reacció de l’Aràbia Saudita, la Unió dels Emirats Àrabs i Kuwait, negant el seu suport a la celebració d’una conferència extraordinària, ha estat immediata. En qualsevol cas, el ministre del Petroli saudita s’ha afanyat a apaivagar els ànims ar-
Una part significativa de l’OPEP diu prou als baixos preus del petroli, però una altra part no ho veu així
gumentant que “ara els mercats estan en calma i la demanda està creixent”.
Però això últim, de moment, no sembla correspondre’s amb la realitat. Com tampoc no es compleixen les expectatives saudites que un petroli a baix preu deixarà fora de joc el fracking dels EUA. En aquest país, malgrat que el nombre d’equips de perforació operatius està caient, l’eficiència més important fa que la producció es mantingui relativament estable. Això, junt amb el fet que tant l’OPEP com altres productors aliens al càrtel continuen bombant al màxim, significa que hi ha un excés d’oferta.
Els efectes d’aquest desequilibri queden esmorteïts pel creixent emmagatzemament de l’excedent de cru, en espera que la demanda i els preus pugin en un futur immediat. Unes expectatives que expliquen l’augment de preu del barril al febrer. Tot i això, l’emmagatzemament no podrà continuar gaire temps perquè les instal·lacions a Europa i Àsia ja estan a un 80%-85% de la seva capacitat i perquè els costos de llogar petroliers són cada vegada més alts. Si l’esmentada capacitat d’emmagatzemament desapareix, els preus poden tornar a caure. Si fos així, l’OPEP tindria seriosos problemes interns.