La universitat pública, líder en investigació

Pressupostos al mínim, impossibilitat de fer les compres mínimes, investigacions alentides, final de contractacions... Aquest ha estat i és el panorama de la universitat pública espanyola en els últims anys a conseqüència de les fortes retallades. Però, fins i tot sota aquestes complicades circumstàncies, les universitats públiques continuen liderant la investigació molt per sobre dels centres privats, mentre que aquests centres destaquen pels resultats docents. Per comunitats, Catalunya és la comunitat que té un sistema universitari més productiu, i que obté un volum de resultats més gran amb el mateix nivell de recursos utilitzats, per sobre de Navarra, Cantàbria, Comunitat Valenciana i Madrid. Aquestes són algunes de les dades de la tercera edició d’URanking, desenvolupat per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). Per primera vegada s’inclouen onze universitats privades, que concentren el 60% de l’alum- nat de grau i el 80% de la producció investigadora.

Segons va explicar el responsable de l’estudi, Francisco Pérez, els centres privats estan més orientats a la docència i hi sobresurten. Entre les variables estudiades destaquen, entre altres, el percentatge d’alumnes que es presenta a exàmens, la taxa d’aprovats, la d’abandonament, les notes de tall (els centres que en tenen), els recursos per alumnes i l’estructura del professorat, explica Pérez. La productivitat docent supera un 11% la mitjana del sistema i set de les onze universitats que ocupen els tres primers esglaons del rànquing són privades (la de Deusto, la de Navarra, la Ramon Llull, la Mondragón Unibertsitatea, l’Europea de Madrid, la Internacional de Catalunya i la Pontifícia de Comillas). Entre les públiques, la Pompeu Fabra, l’Autònoma de Madrid, la Carles III i la Politècnica de València.

En aquest punt, cal destacar, assenyala Pérez, que s’ha fet una selecció de les universitats privades, i això n’explica la bona puntuació, mentre que en les públiques, l’augment de les taxes (sobretot les segones i terceres matrícules) s’ha traduït en un increment també de la productivitat docent.

Quant a l’activitat investigadora, només dues universitats privades apareixen entre les 25 prime- res, situant-se un 37% per sota de la mitjana de la productivitat investigadora, segons la nova edició de l’U-Rànquing. “Les millors universitats públiques presenten bons resultats docents, però sobretot, lideren la investigació”. Als primers llocs, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, l’Autònoma de Madrid, la de Barcelona (UB) i la Carles III. I això, malgrat la reducció d’un 5% tant en els recursos econòmics destinats a R+D+I (600 milions d’euros) i del 5% en els recursos humans destinats a la investigació entre el 2010 i el 2013. Segons el responsable de l’estudi, l’esmentada reducció no ha revertit en la majoria dels casos en un empitjorament de la productivitat investigadora respecte al rànquing del 2014.