La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’elecció de Sió
El primer ministre israelià busca a la desesperada captar el vot de la por
El líder de la dreta israeliana, Benjamin Netanyahu, es desmarca de la fórmula de dos estats per a dos pobles per intentar tancar la bretxa de quatre escons que hi ha entre el Likud i els laboristes de Yitzhak Herzog.
Preguntat ahir si en el cas de ser reelegit primer ministre impediria la creació d’un Estat palestí, el líder de la dreta israeliana, Benjamin Netanyahu, va respondre: “És així”.
Des del seu famós discurs a la Universitat de Bar Ilan de l’any 2009, és la primera vegada que Netanyahu es desmarca de la fórmula de dos estats per a dos pobles. Segons els analistes, es tracta d’una mesura d’última hora per intentar prendre vots al partit dretà Habayt Hayehudi i tancar la bretxa de quatre escons que hi ha entre el seu partit, el Likud, i el Bloc Sionista laborista de centre esquerra de Yitzhak Herzog.
Israel celebra avui eleccions legislatives, i Netanyahu dóna per possible una victòria del cen- treesquerra i afirma que no donarà suport a la creació d’un govern d’unitat: “No pretenc ser part d’un govern presidit pels esquerrans Yitzhak Herzog”.
Fonts de la presidència del Govern consultades per La Vanguardia van confessar que ahir a la nit, hores abans d’obrir les urnes, Netanyahu i tot el seu equip vivien moments de gran tensió i feien tot el possible per remuntar la situació.
Contràriament a les expectatives de Netanyahu, el Bloc Sionista ha avantatjat el Likud gairebé durant tota la campanya. Per a la majoria dels israelians i per a la dreta, que els últims anys havia guanyat terreny, l’avenç de la llista encapçalada pel laborista Yitzhak Herzog ha estat una gran sorpresa.
Tot es va deure a una jugada política inesperada del Partit Laborista i del seu líder, que van en- tendre que unint-se al grup centrista Hatnuah, liderat per Tzipi Livni, aconseguirien augmentar de manera dràstica el suport de l’opinió pública.
Herzog li va prometre a Livni, exministra de Justícia i respon- sable de les negociacions de pau amb els palestins, que en cas d’una victòria ell presidiria el Govern en els primers dos anys i ella el presidiria els dos anys següents.
Al principi hi va haver una gran sorpresa i fins i tot oposició en el mateix Partit Laborista, que va fundar l’Estat d’Israel el 1948 i el va governar de manera consecutiva fins al 1977. Però els números canten: des de la unió entre els dos moviments, els sondejos donen als laboristes entre 24 i 26 escons.
En les anteriors eleccions, fa dos anys, el laborisme i Hatnuah van aconseguir conjuntament 21 escons. Ara han aconseguit el suport de molts israelians que al llarg de la campanya s’han afegit al bloc anti-Bibi Netanyahu, i que veuen en Herzog l’única possibilitat de canvi.
Aparentment, la història i la demografia van en contra del laborisme. El 1999, Ehud Barak, que ara dóna suport a Herzog, va aconseguir una victòria amb 26 escons. Però en les eleccions consecutives els números van caure en picat. El 2004 i el 2006 van baixar a 19; el 2009, a 13, i el 2013, a 15 escons. I la unió Herzog-Livni ha aportat ara sang nova electoral.
A la seu laborista no s’ho poden creure: tot indica que malgrat una campanya electoral massa cauta, basada en l’intent de cometre zero errors, Herzog pot aconseguir més escons que el senyor Seguretat, Benjamin Netanyahu. Als cartells electorals d’Herzog es va haver d’utilitzar Photoshop per afegir algunes arrugues i un color més moreno a la pell del polític, en un intent de projectar la imatge d’un dirigent avesat.
La gran pregunta és si Herzog aconseguirà formar una coalició amb el suport d’almenys 61 dels 120 diputats del Parlament israelià, la Knesset. Per això compta amb el suport del bloc esquerrà Meretz, a qui les últimes enquestes atorguen 5 o 6 escons; amb els centristes de Yesh Atid, el partit de Yair Lapid (de 13 a 15 escons), i amb Kulanu, els centristes escindits del Likud encapçalats per Moshe Kahlon (9 escons). Entre les incògnites hi ha el partit Israel Beitenu d’Avigdor Lieberman (6-7 escons) i els partits ultraortodoxos com Shas (8 escons) i Judaisme de la Torà (6 escons).
Israel celebra eleccions legislatives amb els laboristes trepitjant els talons als conservadors