La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pòlissa discriminatòria
Una sentència de Barcelona dóna la raó a la demanda de la família de Bruno
Un jutge de Barcelona sentencia que l’exclusió d’un nen amb síndrome de Down de la pòlissa sanitària que els seus pares volien contractar per a ell va ser discriminatòria.
Bruno va ser discriminat per tenir síndrome de Down. El van excloure de la pòlissa sanitària que els pares volien contractar per a ell i a això el titular del jutjat de primera instància número 24 de Barcelona n’hi diu discriminació. Bruno, que farà tres anys d’aquí a unes setmanes, havia de tenir en néixer una assegurança sanitària com la dels altres tres germans grans. Però quan els pares van voler contractar-la els va ser denegada reiteradament per la companyia Axa.
Els pares de Bruno, Felipe Muntadas-Prim i Cynthia Fuhrmann, que havien fet conèixer el cas a través de La Vanguardia, van interposar una demanda contra la companyia asseguradora l’estiu passat.
“Volíem que reconeguessin que l’havien discriminat per tenir un cromosoma amb una còpia de més, encara que es tractés d’un nen com els altres i totalment sa. I ho hem aconseguit. Buscàvem una justícia reparadora, ningú no ens traurà els maldecaps, però creiem que hem fet un gran camí”, expliquen satisfets.
La companyia Axa va acceptar en la vista prèvia les afirmacions de la família i el jutge va declarar que això és el que havia passat: “El menor Bruno MuntadasPrim Fuhrmann va ser discriminat per la seva discapacitat, sín- drome de Down, en ser denegada la contractació d’una pòlissa d’assegurança d’assistència sanitària per part de l’entitat asseguradora Axa W. Salut”.
Això és el que demanaven i la companyia d’assegurances ho ha admès, encara que va intentar matisar els fets en un primer moment, al·legant que el problema sorgia del fet que la mare no fos l’assegurada, sinó el pare. Però finalment van acceptar la demanda tal com la van plantejar els pares. “Creiem que tot ha estat una concatenació d’errors i que això ha fet que la família senti aquesta discriminació. Hem reconegut els nostres errors i els hem corregit”, explica Josep Alfonso, director de comunicació i relacions institucionals del grup Axa. El principal canvi que el cas de Bruno ha provocat és que ara els fills es poden inscriure automàticament tant si l’assegurat és la mare com el pare. I recorden que no tenen pòlisses especials per discapacitat, que cap client amb síndrome de Down no rep un tracte diferent de cap altre. Encara que en el cas de Bruno tot es fes mala- ment. I ara? “Una sentència no genera jurisprudència, però és un formidable precedent legal perquè cap companyia no discrimini per tenir síndrome de Down i hem tingut tot el suport de la fiscalia en aquest sentit, perquè s’obre una via per protegir els altres. No creiem que el nostre cas hagi estat únic”, diu el pare de Bruno, convençut també que aquesta sentència ha estat possible perquè no hi va haver cap possibilitat de compensació econòmica, ni cap possibilitat d’arranjament que silenciés el cas. “A partir d’ara totes les empreses hauran de tenir-ho en compte”.
Bruno, a punt de fer tres anys, ha començat l’escola al marge d’aquesta agra polèmica i la lluita “de vegades dura i desagradable” dels seus pares. “Oi que era massa? Que la discriminació a la qual està sens dubte exposat comencés el mateix dia del seu naixement”, apunta Cynthia Fuhrmann. Puja al cavallet, munta una torre de colors i intenta sortir al carrer cada vegada que hi ha ocasió. “És un nen. La seva síndrome de Down no és una diferència tan important”, i mostren les pessigolles de Bruno com a prova palpable.
“La diversitat ens enriqueix i probablement ens fa més madurs com a societat”, reflexionen tots dos. “A nosaltres, ens treu el millor de cada un, això segur. Però ells no veien res d’això. Només ens van clavar un cop de porta”.
LA COMPANYIA Axa admet que hi va haver una concatenació d’errors que ha esmenat LA FAMÍLIA “La resolució obre una via per protegir-ne d’altres; el nostre cas no és únic”