La Vanguardia (Català-1ª edició)
La guerra de la Ieva
La greu malaltia d’una nena d’Ucraïna desperta la solidaritat tant de la comunitat russa com la del seu país
Salvar la vida de la seva filla. No hi ha cap altra guerra que importi als joves pares de Ieva Rastoptxina. Amb dos anys i mig, la petita ucraïnesa lluita des del 2014 contra un càncer que no els dóna treva i que els ha portat a anar lluny del seu país, on a causa del conflicte no han trobat suport per costejar els tractaments.
Serguei i Svitlana Rastoptxina es van enamorar l’any 2007 i es van casar el 2009. Ella vivia en un poble prop d’Odessa i ell a la mateixa ciutat, on quan eren adolescents van coincidir perquè les seves famílies van llogar habitacions contigües d’una mateixa casa. “Al principi en Serguei no m’agradava, però qui t’estima s’arrima”, diu somrient la Svitlana, mentre aguanta als braços la seva filla, pocs minuts abans no comenci a l’hospital Sant Joan de Déu la primera sessió de quimioteràpia de l’enèsim tractament per frenar el neuroblastoma que té.
Fa unes setmanes que van arribar a Barcelona, procedents de Nova Delhi, on l’havien operada el darrer 28 de maig, pel que semblava amb èxit. Però la situació es va complicar i quan ja eren altre cop a Odessa van haver de tornar a l’Índia. D’allà a Barcelona. Des que van aterrar, diverses dones russes i ucraïneses miren d’ajudar-los com a intèrprets, els faciliten la logística a la ciutat o els acompanyen dins i fora de l’hospital. Diumenge, abans no comencés ahir el tractament a Sant Joan de Déu, van estar a Montserrat i van gaudir de les vistes de Barcelona des del Tibidabo. Els hi va portar Guenia Petrova, nascuda a Rússia, amb el seu fill, que té la mateixa edat que la Ieva. Petrova va contactar amb la família quan es va assabentar del cas a través de les xarxes. “Fa només uns mesos que la meva mare es va morir d’un càncer. Era impossible no prendre’m això com una cosa personal”. Amb les seves amigues, amb qui va crear un grup de Facebook per a dones d’origen rus que viuen a Espanya, està preparant diferents actes benèfics. El primer, aquesta nit, un sopar al restaurant barceloní 3 Atelier Gastrobar.
Des de Vkontakte, xarxa social per a persones de parla russa i a través de Facebook (www.facebook.com/yeva.rastopchyna), el cas de la Ieva s’ha anat fent popular. Sobretot pels escrits en què, a tall de diari, la mare de la nena explica la situació i detalla totes les despeses que es produeixen dia a dia. Les xarxes socials han estat el canal per dinamitzar l’ajut econòmic que requereix el tractament i els viatges de la Ieva i els seus pares. La Svitlana diu que les persones que estan fent aportacions de diners volen estar ben segures que no es tracta de cap frau, i constantment li exigeixen explicacions. “Hi ha gent que falseja fotografies per simular malalties a fi d’obtenir ajudes que no mereixen”. El matrimoni i la nena de moment s’estan a casa d’una altra família ucraïnesa, la filla de la qual també està sent tractada d’un càncer. “Però a diferència de la Ieva, ella rep els diners necessaris per a l’estada i el tractament des de Rússia, ja que procedeixen de la zona annexionada. Nosaltres no tenim cap finançament. A Sant Joan de Déu van acceptar començar el tractament abans no els arribés el que havíem estalviat perquè a Ucraïna posen dificultats per treure diners del país”.
La Ieva dorm a la falda de la seva mare, que mostra les minúscules ungles de la nena impecablement esmaltades en un to fosc. “És molt presumida. La Ieva és una nena alegre que sempre somriu i no s’està mai quieta”. Va ser per això, perquè van veure que de sobte es cansava i deixava de jugar al parc perquè quedava esgotada, la raó per la qual es van adonar que passava alguna cosa. Això i un blau enorme a l’ull que anava creixent i que és part de la metàstasi”.
La parella recorda que la primera visita a un gran hospital va ser a Kíev, durant l’inici de les manifestacions de la Maidan. “Jo no era partidari de l’annexió a Rússia, però el que de debò em preocupava és que tots els recursos de l’hospital i totes les donacions anaven destinades als ferits a causa dels enfrontaments quan la meva filla estava malament”, explica en Serguei. Somriu quan recorda que, mentre era al seu país, va trucar a totes les portes a la recerca d’ajuda i que va arribar a presentar-se a la seu del Govern. “Hi va haver tota mena de promeses, però quan els vaig portar el pressupost d’un hospital a Alemanya, on ens oferien un diagnòstic, es van esvair”. Va ser la insistència a les xarxes socials el que va despertar la sensibilitat tant d’ucraïnesos com de russos, que van començar a donar diners. Així és com van poder anar a l’Índia, on des d’un hospital van oferir tractar-la. Li van extirpar el tumor que tenia a l’abdomen i li van fer un trasplantament de medul·la perquè hi havia afectació a la columna.
“La Ieva és feliç”, explica la parella. “Quan ets un nen el més important és el teu nucli familiar. I ella és aliena al que passa fora”, explica la mare. Confessa que no hi va haver una sola vegada en què els va arribar, com un sotrac, la mala notícia. “Van ser moltes vegades. I mai no hem volgut creure’ls quan ens miren als ulls per dir-nos que que és millor que tornem a casa”.
La primera visita a un gran hospital va ser a Kíev, durant l’inici de les manifestacions de la Maidan