La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Papa ret homenatge a Romero com a “bisbe màrtir” per la pau i els pobres
L’arquebisbe assassinat per la ultradreta el 1980 és beatificat al Salvador
me que, en el sentir popular, fa decennis que es considera màrtir i sant. Durant molt de temps hi va haver resistències molt fortes de prelats llatinoamericans –i de cercles vaticans– convençuts que elevar als altars Romero es podia veure com una victòria tardana de la teologia de l’alliberació, una benedicció als clergues que es van acostar als moviments revolucionaris. Però la sensibilitat ha canviat. La guerra freda va acabar fa anys i, sobretot, a la cadira de Pere s’asseu un papa llatinoamericà. L’arquebisbe Vincenzo Paglia, postulador de la causa de Romero, va insistir fa uns quants dies, durant una roda de premsa al Vaticà, que “l’opció preferencial pels pobres” del nou beat “no era ideològica, sinó evangèlica”, en perfecta sintonia amb el concili Vaticà II.
La beatificació de Romero és un exemple paradigmàtic de la redefinició moderna del concepte de martiri. La idea tradicional era que la víctima ho fos “per odi a la fe” ( in odium fidei). És el que passa, per exemple, amb els cristians assassinats avui dia pels fanàtics de l’Estat Islàmic. El cas de Romero és diferent. Els seus assassins eren batejats. No el van matar per “odi a la fe” en sentit estricte, sinó pels valors de caritat, justícia i pau, inspirats en l’evangeli, que defensava l’arquebisbe amb tant d’ardor. Així s’explicita en la causa de beatificació.
No és el primer cas, però sí el
Hi va haver resistència a elevar Romero als altars per prejudicis polítics de sectors conservadors
més clamorós de la nova interpretació. Fa poc també va ser elevat als altars un capellà italià, Pino Puglisi, assassinat pel seu activisme contra la màfia.
La beatificació de Romero obrirà el camí en una altra causa, la del seu amic i mentor Rutilio Grande, un jesuïta també assassinat al Salvador, i en altres exemples de martiri d’origen polític a Llatinoamèrica.
A Romero el van matar d’un tret al cor quan celebrava l’eucaristia. Tenia 62 anys. Una investigació posterior, patrocinada per l’ONU, va determinar que l’instigador va ser l’exmilitar i líder ultradretà Roberto D’Aubuisson, mort de càncer el 1992, que havia estat alumne en cursos de contrainsurgència a la infame Escola de les Amèriques, al canal de Panamà, on els EUA van entrenar tants militars repressors i futurs colpistes.
Més informació a la pàgina 56