La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nepal, el futur costa amunt
Nova Delhi. Corresponsal Las agulles de la Torre del Rellotge de Kàtmandu es van parar a les 11.52 hores del 25 d’abril. Una hora i un dia que continuaran marcant el Nepal durant dècades. Tot i això, un minut abans del terratrèmol, la república de l’Himàlaia distava molt de ser una harmònica shambhala. El Nepal era i és un dels països més pobres i més mal comunicats d’Àsia. Un país fragmentat en diversos sentits, on la bretxa entre castes dominants i castes –i ètnies– subalternes s’eixampla, sense que una dècada de guerra civil (1996-2006) hagi servit d’escarment.
Als polítics nepalesos se’ls està podrint la pau entre les mans i els seus hipotètics dividends han quedat sepultats sota la runa. Cal veure si l’onada expansiva provocarà nous ensorraments polítics o si l’ajuda internacional apuntalarà un govern poc representatiu de la pluralitat i que ha tornat a demostrar la seva paràlisi.
Demà farà un mes del gran cataclisme, i la tasca a fer és descomunal. Hi ha un milió de persones sense sostre i pobles sencers hauran de ser ressituats abans que comencin les pluges –en qüestió de setmanes– i, consegüentment, els corriments. Només al districte de Gorkha, un dels més afectats, es proposa l’abandonament de vint-i-dos pobles i la reconstrucció de les 2.314 cases en llocs més segurs. I a Kàtmandu i voltants, 1.500 edificis han de ser demolits immediatament perquè amenacen ruïna.
El pitjor de la condició humana també aflora. El Govern ha hagut de prohibir la inscripció de nous orfenats, després de detectar que 45 nens que ni tan sols eren orfes eren portats a la vall de Kàtmandu –on ja hi ha 560 orfenats registrats– com a hams de la solidaritat internacional o per a ulterior tràfic. Una finestra a l’esperança és que diumenge vinent reobriran les escoles.
D’altra banda, segons una organització budista, dos-cents monjos han mort a causa de l’enderrocament d’un miler de monestirs.
Les esquerdes polítiques agreugen la sensació de desemparament. Cal recordar que fa tot just nou anys la rebel·lió maoista dominava el 80% del país. Els acords de pau, afavorits per l’Índia, establien una república democràtica, laica i federal. Tot i això, fa set anys que ses senyories –que, segons van mostrar les cà- meres de l’Assemblea Constituent durant la tremolor, poden ser molt ràpides quan l’ocasió ho requereix– no aconsegueixen consensuar una constitució. El punt en discòrdia és, sobretot, la reorganització federal del país, que hauria de beneficiar les poblacions natives mongoloides (janaja- tis) i els nepalesos de les planes o madhesis, molts d’origen indi recent. Altres col·lectius tradicionalment exclosos, com les castes baixes o els musulmans, veuen menys avantatges en la federalització.
Que el primer ministre, Sushil Koirala, sigui cosí de tres anteri- ors primers ministres, dóna idea de les inèrcies, encara que el càrrec simbòlic de president l’ocupi un madhesi, Ram Baran Yadav. Tots són o han estat dirigents del proindi Partit del Congrés del Nepal.
Dues setmanes abans del sisme, l’oposició maoista va tornar a paralitzar el país amb una vaga general, en protesta pels plans del Govern d’aprovar per majoria, i no per consens, els articles relatius a la federalització. Maoistes i madhesis volen que es faci segons unitats etnicolingüístiques, com a l’Índia. Mentre que l’elit vol partir el país en franges purament administratives de nord a sud en què ells continuarien sent l’agulla de la balança.
Des del segle XVIII, les dues castes altes hindús –originàries de l’Índia– que dominen Kàtmandu han intentat unificar aquesta col·lecció de valls a la seva imatge i semblança. Ells copen el 80% dels càrrecs públics i les professions liberals, de manera que un metge, un funcionari, un militar o un empleat d’oenagé acostuma a tenir els