3 Espanyol 2

de matar el partit, sinó de disputar-lo de tu a tu. El Celta sí que va seguir a la seva, no va renunciar al seu joc de toc i en només un quart d’hora va aconseguir igualar el marcador culminant una jugada coral. Orellana va xutar, Casilla va rebutjar en primera instància i Santi Mina va agafar la pilota per rematar a plaer i deixar les coses com al principi.

El partit se’n va anar al descans amb aquest 1-1 al marcador i Stuani, amb una vaselina de geni, semblava tornar el partit a la lògica aritmètica al minut tres del segon temps. Però de nou va ser un miratge i es va veure que els que realment jugaven en superioritat, d’entusiasme i intensitat, eren els locals. Només els va caler deu minuts per tornar a igualar el marcador de la mà de Cabral, que va picar de cap una gran pilota que li va posar Nolito.

Amb més de mitja hora per davant, el Celta no va dubtar a anar a buscar el partit contra un rival que va tornar a apostar per la paciència i perquè s’imposés la lògica. I va poder trobar-la quan Moreno va rematar de cap una pilota al travesser de Rubén Blanco al 76. Però els capricis del futbol i, sobretot, l’ambició del Celta va fer que aquesta jugada acabés decidint el partit just en el sentit contrari. D’aquest rebuig, els locals en van muntar una contra conduïda per Orellana, que va córrer tota la banda dreta per treure una centrada al cor de l’àrea. Nolito va controlar i, davant la presència d’un indecís Salva Sevilla, es va treure una rosca que es va colar pel pal esquerre de Casilla, que poca cosa va poder fer. Un golàs que posava el partit on les ganes i el cor dels jugadors celestes l’havien portat. La festa local va acabar amb una gran ovació a l’altre jugador local que ahir s’acomiadava, el danès Krohn-Dehli.