La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Rei va pressionar la infanta perquè renunciés al ducat
Entre els motius hi ha l’obertura de judici i el nou govern a Palma La Zarzuela i Cristina de Borbó s’atribueixen la iniciativa
Tres circumstàncies coincidents van fer d’ahir el dia D del final de l’etapa de la infanta Cristina com a duquessa de Palma: la imminent formació del nou consistori de la ciutat de Palma; la proximitat del primer aniversari del regnat de Felip VI i el 50è aniversari de Cristina, emmarcades en la voluntat del Rei de fer un clar gest de la Corona davant la pròxima obertura del judici oral del cas Nóos, que farà seure al banc dels acusats la infanta Cristina com a col·laboradora necessària en dos delictes fiscals, presumptament comesos pel seu marit, Iñaki Urdangarin.
Els terminis donats a la germana petita del Rei durant l’anterior regnat, i més intensament des de la proclamació de Felip VI perquè prengués la iniciativa apartant-se voluntàriament del cercle reial per alliberar la Corona de la pressió que ha suposat en cas Nóos, es van esgotar dijous passat. Al matí, Felip va decidir prendre la iniciativa i va posar en marxa el mecanisme legal que requeria la publicació al BOE amb la seva firma i la rúbrica del president del Govern central.
La Zarzuela va esperar a dijous a les 22.30 de la nit per fer pública la decisió del Rei, que aquella mateixa tarda havia trucat a la seva germana Cristina per comunicar-li la seva determinació de prendre-li el títol. Segons fonts de la Casa del Rei, hores després de parlar amb el seu germà, l’encara duquessa de Palma va enviar, via correu electrònic, una carta escanejada, datada a Ginebra l’1 de juny, en què, de pròpia mà, oferia la renúncia al títol nobiliari que Joan Carles li havia conce- dit el 26 de setembre del 1997, pocs dies abans de casar-se amb el jugador d’handbol Iñaki Urdangarin. Amb la carta manuscrita, Cristina intentava cobrir l’expedient, renunciant al ducat de Palma in extremis abans que l’hi prenguessin. L’existència d’aquesta carta manuscrita es va saber ahir al matí de boca de Miquel Roca, advocat de la infanta, que va assegurar que la carta estava datada l’1 de juny, tot i que no va precisar el moment en què va ser enviada a la Zarzuela. Segons altres fonts, la infanta tenia preparada la carta, que va redactar amb els seus advocats, des de feia diverses setmanes després d’haver acceptat renunciar al ducat com a mal menor davant les reiterades peticions de renunciar als seus drets successoris com a infanta d’Espanya, però efectivament no la va enviar al Rei fins que va tenir constància que, en qualsevol cas, la publicació al BOE de la revocació era imminent.
La decisió del Rei, a qui se li havia esgotat la paciència, la va prendre abans que la infanta li comuniqués oficialment la intenció de renunciar al títol. El Rei s’havia proposat d’avançarse a la previsible petició del nou consistori de Palma, que avui es constitueix, i que ja havia anunciat la intenció de sol·licitar al monarca la revocació del títol que amb el nom de la ciutat ha portat la seva germana durant gairebé 18 anys. La segona circumstància per la qual dijous el Rei va desposseir d’honors nobiliaris la seva germana té un gran valor simbòlic, perquè, a les portes del primer aniversari al tron, volia reafirmar-se en els principis d’exemplaritat i transparència amb els quals va marcar l’inici del seu regnat. No ha estat una decisió fàcil, perquè el rotund gest institucional comportava una ruptura familiar que ha fet encara més profunda la fractura oberta entre Felip i la seva germana.
L’última circumstància és anecdòtica però significativa, perquè avui Cristina fa 50 anys i estava previst que tant la reina Sofia com la infanta Elena i altres familiars es desplacessin a Ginebra per compartir el dia amb ella. Ho continuaran fent, però més que mai la seva presència serà a títol estrictament personal i familiar.
Aquests darrers mesos Cristina havia fet temptatives de renunciar al títol de duquessa de Palma, però no a la seva condició
d’infanta i, fins i tot, les vegades que tant el seu pare com el seu germà li van plantejar la qüestió, va arribar a comprometre’s a ferla efectiva abans no comencés el judici oral, però la renúncia no arribava mai. La infanta va consultar el seu advocat Miquel Roca sobre el pas que calia fer, i ell, tal com va confirmar personalment ahir al matí, li va aconsellar que presentés al rei Felip la renúncia al ducat de Palma, ja que no tenia cap conseqüència processal. Ahir al matí, Miquel Roca va assegurar a les portes del seu despatx a Barcelona que la renúncia de Cristina es va produir abans de la decisió de Felip de revocar el títol a la seva germana: és a dir, que la publicació de la revocació al BOE era la conseqüència legal després de la renúncia expressa de Cristina.
Les paraules de l’advocat van causar la immediata reacció de la Zarzuela, els portaveus de la qual, que en cap cas no van tenir coneixement de l’existència d’una carta prèvia, van ratificar que la missiva va arribar a mans del Rei dijous mateix al vespre, després que Felip truqués a Cristina per comunicar-li la seva decisió.
Dijous a la nit, quan va comunicar la decisió del Rei, la Zarzuela va recalcar que no es tractava d’un gest improvisat, sinó llargament meditat. Tan pensat, que ha estat com a mínim onze mesos i tres setmanes damunt la taula del Rei, des del mateix dia de la seva proclamació. El dia abans, després de l’abdicació de Joan Carles, les infantes Elena i Cristina, així com els seus fills i Iñaki Urdangarin, van deixar de ser legalment membres de la família reial. En els pocs contactes que el Rei ha tingut amb la seva germana, sempre en privat i gràcies a la intermediació de la seva mare, la reina Sofia, o a través del seu pare, el rei Joan Carles, sempre ha planat la reiterada negativa de Cristina a acceptar la possibilitat d’oferir la seva renúncia als drets dinàstics, que, com l’abdicació de Joan Carles, depèn exclusivament de la voluntat de la infanta i exigeix, a més, a falta d’una llei de la Corona, l’aprovació del Parlament. Joan Carles, que ho va fer quan era rei i que ho ha continuat fent després d’abdicar, ha intentat convèncer la seva filla però no ha obtingut cap resultat. De fet, en la seva carta de renúncia al ducat, la germana del Rei no fa cap referència a la Corona, però ofereix una dada significativa firmant com a “Cristina, infanta d’Espanya.”