Paraula de Luis Enrique

Reconforta i reconcilia amb la humanitat veure que queden persones com Luis Enrique, gent de paraula, que compleixen amb allò a què es van comprometre. Tipus que accepten amb audàcia un desafiament enorme i van superant els obstacles i les pedres que troben pel camí fins a arribar a la meta. Són personatges escassos, gairebé únics, però que t’aixequen la moral i et conviden a recuperar la fe en el gènere humà. Destaquen enmig de l’ambient contaminat en què els principis estan en desús i escassegen els referents a la societat, perquè el que no es ven per un plat de llenties promet el que sap que no complirà i menteix amb tot el cinisme. La credibilitat està en crisi. Però Luis Enrique ha demostrat que és un home íntegre, i ho comprovo en repassar el discurs que va fer en la primera compareixença davant els mitjans de comunicació després de fitxar com a nou entrenador del Barça. Luis Enrique va arribar sota la sospita que es “carregaria” un estil irrenunciable del Barça, malgrat que la seva declaració de principis no podia ser més clara i el transcurs i desenllaç de la temporada han demostrat que era sincera: “Jugarem a l’atac, com se’ns ha identificat últimament, amb un futbol atractiu, que ha enganxat milions de persones de tot el món. Volem que a la gent li vingui de gust veure un partit del Barça”. Els fets han demostrat que no eren paraules buides a la recerca d’un titular complaent.

“El Barça sempre intentarà guanyar el partit –va afegir en la primera roda de premsa–, i ho intentarà fer d’una manera bonica per a l’espectador. Per defensar, no hi ha res millor que tenir la pilota, una idea que va lligada al que és el Barça des de fa bastants anys. Però també és cert que cal anar evolucionant aquesta idea, perfeccionant-la, millorant-la, de manera que puguem sorprendre el rival perquè no sàpiga quina mena de joc farem”.

Quina visió, quina manera d’anunciar el que desprès ha estat el joc del Barça aquesta temporada: un equip menys previsible per als contraris, més intens en tot moment, més vertical, més guanyador com a conseqüència de tot això anterior. Un futbol que ha captivat els mateixos jugadors, perquè els ha permès lluir-se i viure (o reviure) els millors moments de la seva carrera. Aquest any hem vist un Messi diferent, agegantat fins a la sublimació i que ha ampliat el radi d’acció i el repertori de les seves funcions per tot el camp, ha estat el director del joc, el passador, l’impulsor de les millors accions de gol, encara que ell no estigués en situació de rematar-les…

Aquesta nova faceta de Messi com a futbolista total també la va anunciar Luis Enrique abans que la temporada comencés: “Messi aporta moltes més coses que gols. És indispensable per al grup. Crec que serà un referent únic”. I vet aquí un altre dels desafiaments de Luis Enrique que ha vist complerts: “Espero que amb mi (Messi) trobi la seva millor versió, i si no la troba lluitarem i buscarem les condicions necessàries perquè es doni”. Dit i fet: tot el que ha passat aquesta temporada del Barça s’ajusta a l’ideari avançat per l’entrenador. Un home de paraula.

L’entrenador del Barça ha estat fidel a tot el que va prometre en accedir al càrrec