La Vanguardia (Català-1ª edició)
Blair demana perdó per l’Iraq i les seves seqüeles
L’‘expremier’ diu que la invasió va donar ales als gihadistes
Que la invasió de l’Iraq ha estat un desastre des de tots els punts de vista ja ho reconeix gairebé tothom, fins i tot alguns dels que la van impulsar, com l’aleshores primer ministre britànic, Tony Blair, figurant principal d’aquella foto de les Açores del març del 2003 en què José María Aznar apareixia fent-se amb els líders planetaris. Allò no és que s’acabés malament, és que encara no s’ha acabat, i Tony Blair ha volgut demanar perdó. Pel que van fer i per les conseqüències terribles d’aquella invasió, i ha volgut ferho precisament... als Estats Units.
“Cal que em disculpi”, va declarar Blair en una entrevista emesa ahir per la cadena CNN amb el periodista especialitzat en afers internacionals Fareed Zakaria. “Em disculpo –va dir l’exprimer ministre– pels errors d’intel·ligència que ens va proporcionar una informació equivocada”. Blair es referia, evidentment, a l’existència d’un arsenal d’armes de destrucció massiva que Saddam Hussein podia utilitzar en qualsevol moment contra Israel o els països occidentals. “Tot i que Saddam va utilitzar armes químiques contra el seu propi poble i contra d’altres, el programa no era el que nosaltres ens pensàvem”, va dir Blair justificant-se.
La hipotètica existència d’aquest arsenal d’armes de destrucció massiva va ser l’argument per justificar una invasió que no va ser autoritzada per les Nacions Unides ni tampoc no va rebre el suport dels principals aliats europeus dels Estats Units i que ara mateix és objecte d’in- vestigació al Regne Unit.
Tot i això, Tony Blair considera que, si bé la invasió va ser un error, no ho va ser l’enderrocament del règim de Saddam Hussein. “M’és difícil disculpar-me per l’eliminació de Saddam”, va dir. I va afegir que, malgrat el que ha vingut després, “avui és millor que ell no hi sigui”, va assegurar l’ex-primer ministre.
La caiguda del règim de Saddam Hussein va sumir la regió en un caos que encara no s’ha resolt. Ja són dotze anys de conflicte en què han perdut la vida desenes de milers d’iraquians, més de 4.000 soldats dels Estats Units i 179 soldats britànics. I el buit creat pel règim i per la retirada de tropes va ser immediatament cobert per organitzacions gihadistes com Al-Qaida i l’Estat Islàmic.
Blair també se sent responsable d’aquestes seqüeles. “Evidentment, no es pot dir que aquells de nosaltres que vam decidir que calia eliminar l’exdictador iraquià Saddam Hussein el 2003 no tenim cap responsabilitat per la situació del 2015”. A la pregunta de si l’ofensiva va ser la causa principal de l’auge de l’Estat Islàmic, que ara controla grans àrees de l’Iraq i de la veïna Síria, Blair va admetre que hi havia “part de veritat”.
Amb tot, l’ex-primer ministre, que ha vist com el seu llegat polí- tic, brillant en alguns aspectes, s’ha vist entelat per la implicació en la guerra de l’Iraq, insisteix que les decisions que van prendre en el moment en què es van prendre, amb la informació de què disposaven, i tenint en compte les alternatives possibles, van ser encertades.
“Hem intentat intervenir i posar tropes a l’Iraq; hem intentat intervenir sense tropes a Líbia, i no hem intervingut, sinó exigit, un canvi de règim a Síria. No queda clar que altres polítiques hagin funcionat més bé”, va dir Blair. L’entrevistador, Zakaria, va preguntar llavors a Tony Blair com se sentia quan l’acusaven de ser un “criminal de guerra”. I l’exprimer ministre va respondre: “Cada persona pot tenir la seva opinió sobre si el que vam fer va ser correcte o no”.
La invasió de l’Iraq i les conseqüències que té encara continua sent motiu de controvèrsia avui, especialment als Estats Units, on l’assumpte és present en tots els debats dels aspirants a les presidencials del 2016. Jeb Bush, el germà del president George W. Bush, se n’ha hagut de desmarcar; Hillary Clinton va haver d’admetre públicament que va ser un error donar suport a la invasió com va fer quan era senadora, i un candidat tan populista com Donald Trump es vanagloria d’haver-se pronunciat contra la invasió des de bon principi.
Qui torna amb el tretze són tretze, a més a més de George Bush, és l’expresident espanyol José María Aznar, que ha reconegut com Blair que, tot i que després es va demostrar que no hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq, ell va prendre “la decisió més convenient per als interessos nacionals”.
“Jo, criminal de guerra? Cada persona pot tenir la seva opinió sobre si el que vam fer va ser correcte o no”