Els temes del dia

Les desavinences entre les organitzacions patronals catalanes, i els problemes del Barça per renovar el patrocini de la samarreta amb Qatar.

MÉS enllà que la plàcida assemblea de socis del Barça donés ahir per bones xifres històriques de gestió, com la liquidació dels 608 milions d’ingressos de l’exercici passat, un rècord, i el no menys sideral pressupost de 633 milions per a l’actual temporada; més enllà de la dura resposta del club al contenciós amb la UEFA per les estelades, cal dir que sobre l’assemblea de compromissaris va planejar la qüestió del punt número 7 de l’assemblea, el del patrocini de Qatar, suspès a última hora.

Interpel·lat per un soci sobre la negociació amb Qatar, el president Josep Maria Bartomeu va volar per sobre de la pregunta emparant-se en l’obligada discreció. Mentre es va declarar tranquil respecte de l’acord, va prometre que “en poques setmanes” convocarà una assemblea extraordinària perquè els socis aprovin el patrocini de la samarreta i va recordar les condicions bàsiques: un mínim de 65 milions per cada un dels tres any de l’acord i deixar lliure el patrocini d’altres peces, com la samarreta per als entrenaments.

Però va quedar sense resoldre la raó per la qual, a última hora, les autoritats de Qatar van deixar en suspens un pacte que semblava tancat pocs dies abans de l’assemblea i que va obligar el president a fer un viatge llampec a Doha sense resultats. Bartomeu es va comprometre, així mateix, a donar compte dels detalls de la negociació en la reunió extraordinària de socis.

Val a dir, esperant aquestes explicacions, que tot sembla indicar que la junta del club ha actuat de manera ingènua en donar per fet un acord de patrocini que es va qualificar com “el més elevat del futbol mundial”, quan en realitat no estava tancat. És més, fins i tot pot haver actuat de forma temerària en insistir en la possibilitat d’un pla B, en cas que les negociacions amb Qatar fracassessin. El que es diu anar de farol. O, encara anant més lluny, pot haver provocat lògic malestar entre els negociadors de l’emirat el fet de no haver-se defensat amb prou fermesa dels recels que, sens dubte, provoca el patrocini de Qatar en una part del barcelonisme. Si els actuals dirigents del club consideren que el compromís amb aquell país és el millor, ho haurien d’haver fet explícit de forma pedagògica i més contundent, en lloc de donar credibilitat a altres ofertes que en la realitat no semblen existir.

Ara caldrà desembolicar la troca i sortir de l’embolic en què s’ha ficat el club i esperar que s’aconsegueixin els objectius marcats, cosa que no serà fàcil. Si no és un altre club europeu el que agafa el relleu i s’alça amb un acord que no s’ha sabut negociar amb eficàcia.