Un vestit a mida

Miquel Iceta ha declarat que CDC no pot adduir que l’Estat investiga el partit sobiranista per frenar el procés perquè no fa el mateix, en canvi, amb ERC ni amb la CUP. La fal·làcia és de manual. Però el que interessa és advertir que Iceta s’ha oblidat d’un adverbi: encara. Perquè arribarà el dia que la policia i els fiscals investigaran també ERC i la CUP. Serà per corrupció? Serà pel que sigui.

Pensar que això no va així és ser ingenu o no entendre res. Si tens l’Estat al teu servei, fas un vestit a mida al teu enemic, amb totes les eines a l’abast. I el sobiranisme és l’enemic de l’Estat espanyol. El vestit a mida de CDC és la utilització partidista de la corrupció; aquest vestit és fàcil de fer perquè els convergents han governat durant dècades i han participat d’un sistema opac de finançament dels partits. Per a la CUP, el vestit a mida que farà l’Estat serà un altre, i no cal ser gaire espavilat per preveure que serà el terrorisme, a partir de les relacions amb l’esquerra abertzale. I a ERC, quin vestit li farà l’Estat? Un de diferent, potser barrejant-ho tot.

Atès que la política la fan humans i no àngels, l’Estat pot desenterrar el que vulgui, per presentar-ho com a delicte. O difondre falsedats, com es va fer amb Trias, o amb Mas l’any 2012. No importen ni la veritat ni la justícia, només aconseguir que els informatius obrin amb imatges de l’enemic emmanillat. Una imatge val més que mil arguments. La maniobra és senzilla: associar sobiranisme a corrupció, a terrorisme, al que calgui. Ningú està fora de perill.

Eduard Voltas se m’ha avançat amb un article molt lúcid sobre això a Mon.cat. El col·lega expressa una idea, adreçada sobretot a ERC i la CUP: “No era gaire difícil d’imaginar que un partit del sistema, un guardià de l’ordre durant tres dècades, hauria participat d’una manera o una altra dels grans vicis del sistema. I no era gaire difícil d’imaginar que si aquest partit d’ordre se saltava el guió i s’apuntava a les files del desordre, l’Estat faria surar la merda”. Per tant, com diu Voltas, “haver-ho pensat abans”. L’any 2012, quan CDC gira cap al sobiranisme, republicans i cupaires ja sabien el que hi havia. Servidor ho havia explicat d’una altra manera: hi ha una contradicció insalvable del procés; el camí no es pot fer sense el que representa CDC, però això llastra el sobiranisme amb adherències tòxiques del vell món autonòmic. Conclusió: calia blindar-se –des del minut zero– contra la tempesta de porqueria o anunciar que la independència només es faria el dia que tothom fos immaculat com una verge.

Tinc escrit que CDC ha de procedir a la demolició abans de refundar res. El mal és massa gran. Però també és innegable que –un cop som on som– deixar que les maniobres de l’Estat divideixin el sobiranisme i ens menin al fracàs del procés seria un final propi d’aficionats.