La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’altra cara de la feina ben feta
‘Alertadors contra la corrupció’ posa de manifest els riscos que corren els ciutadans que denuncien irregularitats
Alertadors és una paraula que comença a tenir força presència mediàtica en molts països europeus. Darrere la paraula hi ha uns ciutadans que han començat a agrupar-se per defensar-se i protegir els seus drets. Són aquelles persones que han fet el pas de denunciar casos de corrupció i que ara veuen com la seva vida –i la dels seus familiars– s’ha convertit en un calvari. Aquesta nit, l’espai Sense ficció emet el documental Alertadors contra la corrupció (TV3, 21.55 h), dirigit per Montserrat Besses i Pere López, que bus- ca fer un retrat humà d’aquests ciutadans.
El fil conductor és el cas de Stéphanie Gibaud, la cap de màrqueting i relacions públiques a París de la Unió de Bancs Suïssos (UBS), que va denunciar el banc per evasió fiscal en grup organitzat i per blanqueig l’any 2009. Gibaud va estar present a la presentació ahir del documental al Col·legi de Periodistes i es va referir en unes quantes ocasions al fet que encara estava viva donant gràcies a tots els que s’han fet ressó de la seva situació i al fet d’haver fet pinya amb altres alerta
dors. Gibaud va remarcar la lluita desproporcionada entre ciutadanes com ella i les multinacionals. “Hem de seguir lluitant pels nostres valors. I Europa hauria de començar a atacar problemes fonamentals”, va assenyalar Gibaud. “Mentre continuï la parella entre finances i política, continuaran passant aquestes coses. Cal que es trenqui perquè això pugui canviar. La col·laboració amb els periodistes és el que ens permet avançar, perquè el món de la política no té cap interès a fer-ho. Les empreses i el món financer estan sobreprotegits. La situació és inacceptable, cal que tothom es mobilitzi per restablir la democràcia”.
En aquest sentit, el programa es fa ressò que si bé per un costat es treballa a favor de la transparència, per l’altre es legisla el secret, com es reflecteix en una directiva que es prepara a Brusel·les sobre el “secret de negocis”, que suposa que el secret comercial és més important que el dret a saber de la ciutadania.
A més del cas de Gibaud, el documental recull altres casos, aprofundint sobretot en l’aspecte humà dels que reben pressions i intimidacions per evitar que surtin a la llum pràctiques il·legals. Entre aquests casos es troba el de Joan Llinarés, director del Palau de la Música (20092010), i Itziar González, exregidora de Ciutat Vella, alertadors associats al cas del Palau de la Música i de l’hotel de luxe que s’havia de construir al costat.
Besses, que defineix els alertadors com aquells que per “fer la feina ben feta es fiquen a la gola del llop”, es lamentava que “aquestes persones queden en una posició de vulnerabilitat i indefensió”. La directora va voler deixar clar que la voluntat del documental no era dissuasiva; “al contrari, la intenció és que hi hagi més unió i valor per denunciar les coses, i més textos legals perquè els alertadors no pateixin represàlies”.