Tarragona deixa la detecció de l’origen de les pudors a una xarxa d’ensumadors

Pocs territoris com el Camp de Tarragona acumulen tanta experiència amb episodis de pudors. La sensibilització de la població s’explica en bona mesura per la presència del polígon petroquímic més gran del sud d’Europa. El tema de les pudors d’origen in- dustrial, associat a la contaminació, s’ha convertit de manera cíclica en dures polèmiques i ha forçat les administracions públiques, bàsicament ajuntaments i Generalitat, a buscar solucions.

Les reiterades queixes dels veïns en uns anys, fa més d’una dècada, en què els episodis de pudors eren molt més intensos i freqüents que ara, fins i tot va forçar l’administració a intentar posar en marxa el denominat nas electrònic. El projecte, ambiciós i pioner, es va començar a gestar amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), però va acabar fracassant i es va deixar en un calaix.

Els experts ja havien advertit de la dificultat de construir una màquina amb capacitat per detectar l’origen d’una determinada pudor, a partir d’extreure’n els compostos químics per analitzarlos després en un laboratori. Una de les grans complicacions ve donada per l’enorme diversitat de possibles orígens de les pudors en una extensió de terreny relativament petita, amb dos polígons petroquímics, un port i una incineradora de residus urbans (Sirusa), a banda d’altres indústries.

El tema va quedar aparcat fins que a començaments d’aquest any es va presentar oficialment la primera resposta objectiva de base científica per detectar l’origen de les possibles pestilències. Es basa en la capacitat sensitiva humana, que els científics assegu-

PROJECTE FALLIT Es va intentar crear un ‘nas’ electrònic per poder objectivar l’origen de la fetor

MENYS EPISODIS Aquesta última dècada les queixes veïnals per fortes pestilències s’han anat reduint

ren que encara és la millor manera de detectar una pudor, amb una xarxa de 150 ensumadors voluntaris que estan en guàrdia de manera permanent als municipis més sensibles.

Si els nassos detecten una pudor ho comuniquen a través d’una aplicació (NasApp). I si l’assumpte té prou envergadura s’hi desplaça un equip mòbil que pren mostres per analitzar sobre el terreny i al laboratori l’episodi. El sistema, pioner, s’ha posat en marxa per iniciativa del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), amb vuit ajuntaments, la indústria química i el port de Tarragona.

Des que es va activar la xarxa no s’ha produït cap episodi que hagi convertit la pudor en focus d’atenció ciutadana ni mediàtica, com havia passat anys enrere a Tarragona. Les queixes veïnals s’han anat reduint aquesta última dècada, gràcies en part a la sensibilització de la petroquímica i a nous filtres industrials. La mirada es centra més ara en la necessitat d’avançar en l’estudi de la qualitat de l’aire i reduir els nivells de contaminació en alguns punts. Hi ha qui adverteix que els nassos dels tarragonins, mal acostumats a suportar històricament segons quines olors, toleren més determinades pestilències.