Sense independència del tòpic

8 apellidos catalanes Director: Emilio Martín Lázaro Intèrprets: Dani Rovira, Clara Lago, Karra Elejalde, Rosa Maria Sardà, Carmen Machi, Berto Romero Producció: Espanya, 2015. Durada: 100 m. Comèdia.

La comèdia ja no és el que era i Berlanga, aquell geni d’El verdugo, Bienvenido Mr. Marshall i L’escopeta nacional, va morir el 13 de novembre del 2010. Precipitada seqüela d’ 8 apellidos vascos, sembla que aquesta nova incursió en el cinema espanyol més graciós recupera la vetusta hilaritat d’aquelles velles comèdies habitades per Tony Leblanc o els Ozores. Aquí la funció continua més o menys igual, però apareixen cares noves i si tot plegat no s’enfonsa és gràcies als actors. Gairebé cap no perd els papers en aquesta successió de clixés tan frenètica. Qui veu incre- mentat el seu personatge i proporciona la millor interpretació és Karra Elejalde (Koldo). Protagonitza el millor gag de la funció: a l’estació d’Atocha es nega a trepitjar terra espanyola, així que Dani Rovira el porta a collibè per agafar l’AVE a Barcelona.

I és que en Koldo no admet que la seva filla, l’Amaia (Clara Lago), se n’hagi anat a Girona per casarse amb un català (Berto Romero). Per això es trasllada a Catalunya a rescatar la seva filla, cosa que sembla que obra una problemàtica política. Però el tema de la independència és un simple accessori caricaturesc. Rosa Maria Sardà és la iaia i viu reclosa en una masia de l’Empordà, convençuda que Catalunya ja és independent. Un plagi palmari de la pel·lícula de Wolfgang Becker Good bye, Lenin! (2003), on Daniel Brühl aïllava la seva mare fent-li creure que el mur de Berlín no havia caigut. Emilio Martínez Lázaro confecciona imatges ben treballades però poc convincents a causa de la fragilitat del guió.