La Vanguardia (Català-1ª edició)
Revenja del Barça contra l’Espanyol a la Copa (4-1)
Messi decideix un matx mogut amb gols i assistències
Diuen que la revenja és un plat que se serveix fred, però ahir a la nit al Camp Nou es va cuinar amb el foc al màxim. Un Barça desfermat es va rescabalar del seu empat a la Lliga a Cornellà i pràcticament va sentenciar l’eliminatòria de Copa amb un Espanyol que va començar guanyant i que va acabar trencat i amb nou perquè ahir el col·legiat va recórrer a les targetes en un partit ple de guerres de guerrilles. En aquest escenari bel·licoesportiu Messi es va carregar el partit a l’esquena fent dos gols, donant-ne dos més i liderant una cosa més que una victòria, per com de motivats estaven els blaugrana. Estaven ferits en l’orgull i ho van demostrar. Encara va sortir ben parat el conjunt de Galca, que ja va ser bastant inferior abans de les expulsions, sobretot quan Caicedo i Asensio van marxar per lesió. El derbi va tenir de tot i va servir perquè s’estrenessin Arda Turan, ple d’entusiasme i de detalls, i Aleix Vidal. Luis Enrique va lluir fons d’armari amb un triomf que posa l’equip gairebé als quarts, encara que queda el partit de Cornellà dimecres que ve.
El derbi prometia emocions fortes i no va decebre. Com si fos una cursa de llebrers, el partit ja va néixer sense cadena perquè la intensitat del Barça va fer un gir copernicà respecte a la seva posada en escena a la Lliga. Luis Enrique i Galca van decidir posar sobre la taula tot el seu talent i fer un equip gairebé de gala. L’asturià només va introduir el canvi de la porteria i el de Turan, que va debutar amb molta voluntat. El romanès va fer tres modificacions en relació amb la Lliga: Raíllo, Abraham i Gerard Moreno. La consigna del Barça era anar a matar. La de l’Espanyol, tornar els cops. En el partit entre els dos equips més calent al Camp Nou dels últims anys, el conjunt blau- grana va intentar d’espantar d’entrada el rival.
El Barcelona vivia al caire de l’atac de nervis. Tots es tiraven a terra. Tots protestaven. Però s’oblidaven de la pausa. En un partit ventós que també provocava im- precisions, tan sols Iniesta posava a la medul·lar un ritme conforme als paràmetres clàssics del Barça. Tot i això, amb tot l’equip avançat, Alves va perdre una pilota ximple davant Asensio. El jugador cedit pel Madrid es va plantar a la frontal de l’àrea i va habilitar Caicedo. Aquí l’equatorià va maniobrar de pel·lícula per batre Ter Stegen.
Galca ho celebrava. Luis Enrique ho lamentava. Mentrestant, el Camp Nou rugia. Al Barça li calia un reacció ràpida. I com tants cops
quan s’encenen les alarmes, va aparèixer Messi. L’argentí va dibuixar un desmarcatge cap al mig, Iniesta ho va veure amb un ull d’àguila i el crac no va perdonar. El Barcelona empatava.
La igualada no va descentrar l’Espanyol. En cap moment no li perdia la cara al partit, sempre buscava trepitjar camp contrari i volia trasbalsar els contrincants, que aquesta excitació blaugrana es girés a favor seu. Perquè el partit va viure constants baralles dialèctiques, que van derivar en grogues a Neymar, Suárez o Pau, que a la segona meitat hauria d’haver estat expulsat per una trepitjada a Messi. Un derbi com abans, amb una mica de tot, fins i tot lesions, perquè Caicedo va haver de deixar el seu lloc a Jordán. Una greu pèrdua per a l’Espanyol, que s’emportaria un altre cop abans del descans perquè Messi es va atrevir amb una falta llunyana. Ajudat una mica pel vent i per la lleugeresa de la pilota de la Copa, el de Rosario es va treure un roc de la baixa amb un lliure espectacular.
El Barça havia capgirat el resultat. Tot es va posar més a favor quan va aconseguir el tercer ràpidament. Va ser en un córner en curt i després d’una combinació entre Iniesta i Messi. L’argentí va donar el gol fet a Piqué. A l’Espanyol li queia el món al damunt perquè l’equip de Luis Enrique en volia el quart i el de Galca prou tenia de resistir. Una oposició destaca- ble perquè primer es va quedar amb deu per doble groga –justa– a Hernán Pérez i més tard amb nou per vermella directa a Diop, que va insultar Suárez. L’uruguaià li havia dit que callés. El quart podia caure i ho va fer amb una rematada de Neymar. L’equip blaugrana es va cobrar la revenja.
TOCAT I AMB DOS HOMES MENYS L’Espanyol, que va començar guanyant, va acabar amb nou patint davant l’allau barcelonista GANES DE REVENJA Per als jugadors del Barça va ser més que un triomf per la seva motivació en un partit amb xocs