Les escopetes de fira

EL PP ha repartit un argumentari entre els seus quadres en el qual fixa la posició de l’organització després que el procés hagi encallat per la negativa de la CUP d’investir Artur Mas. Els argumentaris acostumen a fallar més que les escopetes de fira, però, si no fan diana, es tracta que almenys no provoquin baixes a la trinxera pròpia. En el seu informe, el PP utilitza l’expressió torera que les noves eleccions del 6 de març seran “l’estocada final” al procés, després que “les divisions entre les forces sobiranistes l’hagin conduït a l’UVI”.

D’aquí uns anys els historiadors no ho tindran gens fàcil per explicar el que ha passat en els tres mesos i mig que van del 27-S al 10-G. El pitjor no és que no es llegissin bé els resultats de la nit electoral, sinó que els dirigents independentistes demostressin la incapacitat per gestionar-los amb intel·ligència. En part, presoners del seu discurs que anar-se’n d’Espanya seria ràpid, tranquil i sense costos. I si no ens reconeix la UE? “Serem Suïssa”, va dir l’economista de capçalera, com si acabés de descobrir el rellotge de cucut. En lloc d’un replegament tàctic, en espera d’escenaris més favorables, es va acabar perdent la dignitat amb una moció desenraonada aprovada amb aires de festa major al Parlament i amb una negociació desesperada amb la CUP malgrat que els antisistema volen liquidar el model de societat que defensen CDC i en bona mesura ERC.

Al document, més enllà de les seves al·lusions taurines i hospitalàries, es parla vagament d’un nou model de finançament, ja que l’actual és, segons reconeixen, “tremendament injust amb els catalans”. Però es troba a faltar una alternativa suggeridora per atreure aquest 25% de votants de JxSí que es conformarien amb una proposta seriosa de tercera via. A l’UVI no només hi ha el sobiranisme, sinó tothom. Es necessiten metges que facin un bon diagnòstic de la realitat i aportin una recepta guaridora.