La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pura Muñoz-Cánoves
INVESTIGADORA DE LA UPF
En una investigació que obre la via a desenvolupar teràpies contra l’envelliment, Muñoz-Cánoves ha descobert com les cèl·lules mare dels músculs mantenen la capacitat de regenerar el teixit fins a edats avançades.
Els músculs disposen d’un sistema de neteja que elimina els residus i que evita que degenerin amb el pas dels anys, segons han descobert científics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que presenten avui els seus resultats a la revista Nature.
Quan aquest sistema de neteja deixa de funcionar correctament, els músculs entren en senescència. En aquell moment, les cèl·lules mare perden la capacitat de regenerar el teixit i la musculatura es debilita. És una cosa que passa gradualment a partir de la cinquena dècada de la vida i que s’observa de manera extrema en persones grans a qui fallen les forces.
Però quan el sistema de neteja es restaura, com han fet els investigadors amb fàrmacs, el teixit muscular es pot regenerar i recupera el vigor perdut. Val a dir que fins ara els experiments s’han fet en ratolins i en cèl·lules humanes al laboratori.
Atès que les molècules involucrades en el sistema de neteja de les cèl·lules musculars són les mateixes en ratolins i al cos humà, “hauria de ser possible restaurar la capacitat de regeneració i la força muscular també en persones”, informa Pura MuñozCánoves, investigadora Icrea a la UPF que ha dirigit aquest treball.
De fet, ja hi ha fàrmacs aprovats al mercat que, en la investigació, han mostrat capacitat de rejovenir el teixit muscular. Concretament, l’equip de la UPF ha experimentat amb rapamicina (un immunosupressor que s’utilitza principalment per evitar el rebuig d’òrgans després d’un trasplantament) i amb Trolox (un antioxidant anàleg de la vitamina E).
Algunes companyies farmacèutiques a més tenen fàrmacs en desenvolupament que actuen sobre el mecanisme de regeneració muscular identificat a la investigació. De cara al futur, a partir dels resultats presentats a Nature, es podrien desenvolupar nous fàrmacs que maximitzin la capacitat de regeneració dels teixits i en minimitzin els possibles efectes secundaris.
Els primers candidats a rebre el tractament rejovenidor serien persones ancianes debilitades per la sarcopènia, és a dir, per la pèrdua de massa muscular, informa Muñoz-Cánoves. També podria ser eficaç per a persones adultes debilitades per la caquèxia, que és una atròfia dels teixits associada a malalties com càncers, sida o tuberculosi. O també podria ser útil per accelerar la curació de lesions musculars en esportistes, ja que el temps de curació depèn de la capacitat de regeneració del múscul, que al seu torn depèn d’una eliminació eficient dels residus de les cèl·lules.
El sistema de neteja –tècnicament anomenat autofàgia– “és com un aspirador”, explica Pura Muñoz-Cánoves. Elimina els components de les cèl·lules que deixen de funcionar correctament i es converteixen en tòxics. Aquests components inclouen des de molècules individuals (com radicals lliures o proteïnes espatllades) fins a orgà- nuls sencers (com mitocondris o ribosomes).
Atès que tots els òrgans i teixits del cos humà depenen de l’autofàgia, Muñoz-Cánoves creu que el mateix sistema podria ser clau per endarrerir l’envelliment en altres òrgans, i que podria ser útil per augmentar-ne la capacitat regenerativa i rejovenir-los. “Penso que ha de ser així perquè totes les cases s’han de netejar, i l’autofàgia és un mecanisme de neteja molt fonamental en els éssers vius”, declara la investigadora. Però adverteix: “No ho hem demostrat perquè la nostra investigació s’ha limitat a teixit muscular”.
Al múscul, l’equip de la UPF ha demostrat que l’autofàgia manté la capacitat de les cèl·lules mare de regenerar el teixit. I quan l’autofàgia deixa de ser eficient i comencen a acumular-se els residus, les cèl·lules mare entren en senescència i perden la capacitat regenerativa.
“Ens va sorprendre descobrir això”, reconeix Muñoz-Cánoves. “Quan una es para a pensar-ho, té sentit, perquè les cèl·lules mare necessiten alliberar-se dels residus que van acumulant dia a dia per funcionar correctament”. Però malgrat les intenses investigacions fetes en l’última dècada sobre la biologia de l’envelliment, “aquesta és la primera vegada que s’observa una relació entre el deteriorament de l’autofàgia i l’envelliment del teixit en mamífers”.
El treball presentat a Nature, que té com a primera autora Laura García-Prat, dóna sentit a investigacions sobre la longevitat publicades anteriorment. S’havia observat, en particular, que la rapamicina allarga la vida en diferents espècies, incloent-hi mamífers com els ratolins, però no s’havia aclarit per quin motiu. S’havia observat així mateix que la metformina sembla endarrerir l’envelliment en les persones que en prenen per al tractament de la diabetis tipus 2, fins al punt que hi ha un assaig clínic en curs per avaluar-ne el potencial per allargar la vida.
Tant la rapamicina com la metformina actuen sobre molècules que regulen l’autofàgia i que ara han demostrat que són essencials per mantenir la capacitat de regeneració dels músculs. “Encara que la senescència a causa de l’envelliment es veu sovint com un procés inevitable i irremeiable, demostrem que el rellotge intern d’envelliment de les cèl·lules mare es pot manipular amb fàrmacs”, conclouen els investigadors de la UPF a Nature.
Malgrat que el treball s’ha fet amb cèl·lules musculars, podria ser útil per rejovenir altres teixits La clau és el sistema de neteja intern que tenen les cèl·lules mare per eliminar residus tòxics