La Vanguardia (Català-1ª edició)
Benvinguts al nord?
La Comissió Europea no aconsegueix que Suècia, Dinamarca i Alemanya es replantegin els controls fronterers reintroduïts a la zona per minimitzar l’impacte de la immigració.
L’objectiu de la Comissió Europea quan va convocar per ahir a Brussel·les els responsables d’immigració de Suècia, Dinamarca i Alemanya era “millorar la coordinació” dels controls fronterers reintroduïts a la zona i minimitzar-ne l’impacte, però es va trobar que, des del seu punt de vista, hi ha poca cosa a coordinar. “Mentre no hi hagi solucions europees” a la crisi d’asil “tindrem mesures nacionals”, va advertir el secretari d’Estat d’Interior alemany, Ole Schröder, molt crític amb les dificultats per “compartir la responsabilitat”, igual com els representants escandinaus, que mantindran els controls “el temps que calgui”.
Alemanya ha rebut 3.200 refugi- ats al dia durant l’any passat “i les xifres no s’estan reduint” malgrat els acords amb Turquia per frenar les arribades a través de la frontera amb Grècia i malgrat les mesures europees per intentar registrar tots els que la creuen. A més, “el sistema de reubicació de refugiats no funciona, va criticar. Les xifres oficials avalen l’afirmació: fins ara, només 272 refugiats s’han beneficiat del pla de la UE per repartir entre els seus 28 països 160.000 persones, segons les últimes dades de la Comissió Europea. “Continuem treballant per fer-lo funcionar”, va replicar el seu portaveu. Eslovàquia i Polònia han recorregut contra la mesura davant la justícia europea i es neguen a acollir refugiats arribats a altres països de la Unió (Grècia i Itàlia són els beneficiaris del dispositiu aprovat al setembre), però aquest és, ara mateix, el seu problema menys important.
Ara per ara 17 governs han ofert
4.200 places per a refugiats (Espanya, 50) però la selecció és lenta. Els centres europeus de registre encara no funcionen bé (només se n’ha obert tres dels 11 planificats, i només n’hi ha un d’operatiu a Grècia, a l’illa de Lesbos) i els demandants d’asil confien més en les màfies que en els funcionaris europeus presents a les zones d’arribades, admet la Comissió Europea. El pla no els interessa: temen quedar-se atrapats al país d’arribada, aspiren a reunir-se amb família que ja té asil a Europa o es neguen a anar a determinats estats membres i reclamen anar a Alemanya o Suècia; diversos vols de repartiment de refugiats han sortit amb menys persones del previst perquè en l’últim moment s’han negat a anar al país assignat.
Si Alemanya és el país que més refugiats va rebre l’any passat (1,09 milions), Suècia és la que més esforç per càpita ha fet: 161.000 persones van sol·licitar asil al país el 2015, una xifra que dobla el rècord registrat durant les guerres dels Balcans, va recordar el ministre suec d’Immigració, Morgan Johansson, per justificar el ferri control fronterer imposat dilluns a la frontera amb Dinamarca a través del pont d’Öresund. Encara que ja el 2014 Suècia es va distingir per la seva obertura a l’asil davant la re- cruada de la guerra a Síria, el ritme d’arribades es va accelerar en els últims quatre mesos de l’any. Des del setembre van arribar al país 115.000 persones, 26.000 de les quals menors no acompanyats. “L’equivalent a 1.000 noves classes d’escola”, va resumir Jo- hannson per il·lustrar el desafiament social a què s’enfronten. “Som un país que pot fer molt i ho hem fet, però no podem fer-ho tot”, va concloure. Al novembre, el Govern suec es va declarar desbordat per la situació i va anunciar la posada en marxa de controls fronterers per provar de relaxar el ritme d’arribades; l’Estat suec, va anunciar entre llàgrimes la viceprimera ministra Åsa Romson, ja no tenia mitjans per atendre bé i oferir un sostre a cada demandant d’asil que arribés.
Dinamarca es troba enmig dels dos països europeus més sensibles a l’asil. El seu Govern, al contrari, va afrontar la crisi des del primer dia d’una manera més hostil i dilluns va reaccionar a la decisió de Suècia amb controls, al seu torn, a la frontera amb Alemanya. “No volem ser la destinació de milers i milers de refugiats”, va dir ahir la ministra Inger Stojberg. El Govern danès no descarta imitar Suècia i obligar per llei les empreses de transport a comprovar la identitat dels viatgers.
Els controls no són l’opció preferida per Suècia ni Dinamarca, atès el seu impacte econòmic per a les regions afectades, però els seus governs els consideren en aquests moments “necessaris per gestionar la situació”. Dimitris Avramopulos, comissari europeu d’Immigració, es va esforçar per donar una imatge d’unitat i va destacar que tots els participants en la reunió estan compromesos a “salvaguardar Schengen”. L’Europa sense fronteres, però, es desfà a passos accelerats.
“Suècia pot fer molt per l’asil i ho ha fet, però no podem fer-ho tot”, diu el Govern Dinamarca es defensa: “No volem ser la destinació de milers i milers de refugiats”