La Vanguardia (Català-1ª edició)
Obama situa una dona a la cúpula de l’acadèmia militar de West Point
Ja no hi ha cap feina ni cap unitat vetada a les dones a l’exèrcit dels Estats Units
El 20 d’agost passat, a l’acadèmia militar de West Point, la festa de comiat dels cadets va tenir un balanç de 30 ferits, 24 dels quals van acabar amb traumatisme cranial i la resta, amb fractures òssies diverses, fet que dóna una idea de com de bruts són els aspirants a oficial de l’exèrcit dels Estats Units. Per posar-los a ratlla, l’alt comandament ha decidit situar a la cúpula acadèmica una persona capaç de fer-se respectar i obeir i no han trobat millor perfil que el de Diane Holland, una veterana de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, que passarà a la història com la primera dona que arriba a tal nivell de comandància en la prestigiosa acadèmia militar, fundada el 1802 per Thomas Jefferson i en la qual es van formar llegendaris generals com Dwight Eisenhower o George Patton. Les primeres paraules de Holland a l’hora de prendre possessió del seu càrrec ja posen de manifest el seu criteri militar: “Tinc unes ganes enormes de treballar amb els cadets. Es conformen amb poca cosa, només aspiren a ser ben dirigits”.
Encara que la cúpula de l’Aca- dèmia de West Point està presidida per un superintendent –actualment el tinent general Robert L. Caslen jr.–, el nomenament de Holland marca una fita en la història militar dels Estats Units no només per ser la primer dona al capdavant de l’acadèmia, sinó perquè culmina el procés d’integració de les dones en tots els àmbits de l’exèrcit, incloses les unitats de combat i les forces d’operacions especials que ha preconitzat l’Administració Obama.
El 3 de desembre passat, el secretari de Defensa, Ashton Carter, va anunciar la decisió de l’Executiu dels Estats Units d’obrir l’accés de les dones a qualsevol feina a les forces armades. Aquesta decisió obria les portes a 220 llocs de treball que fins aleshores es consideraven només aptes per a homes. Entre aquests càrrecs es troben les unitats de combat d’infanteria i els grups d’elit per a operacions especials.
“Si aconsegueixen la qualificació i compleixen les normes, les dones seran capaces de contribuir a la nostra missió en formes que davant no podien. Podran conduir tancs i dirigir els soldats d’infanteria en operacions de combat”, va declarar llavors el secretari de Defensa. El lliure accés de les dones a totes les unitats de l’exèrcit respon a una determinació del president Obama que no ha estat ben acollida per alguns caps militars. El general Joseph Dunford, cap de l’Estat Major Conjunt, es va pronunciar en públic en contra de la política antidiscriminatòria i va defensar que algunes funcions només podien ser exercides per homes.
Significativament, en l’emotiva cerimònia de presa de possessió, la flamant comandanta dels cadets de West Point va voler agrair el suport rebut precisament pels seus homes, el seu pare i el seu marit, que li van fer costat en la cursa d’obstacles que ha hagut de superar fins a assumir el càrrec. Cal tenir en compte que les dones no van ser admeses a West Point fins al 1976, és a dir,
Diana Holland, una veterana de l’Iraq i l’Afganistan, serà la primera comandanta de cadets
174 anys després de la fundació del centre. En la promoció de l’estiu passat es van graduar 1.270 aspirants, dels quals només 280 eren dones. El superintendent Caslen va aprofitar la incorporació de Holland per recordar que dues exalumnes de l’acadèmia havien demostrat recentment la seva excepcional capacitat. Es referia a Kristen Griest i Shaye Haver, dos oficials que després de graduar-se a West Point es van convertir en les dues primeres dones que superaven les duríssimes proves exigides per poder incorporar-se a la unitat d’elit dels Rangers.
Diana Holland, de 47 anys, és general de brigada. Es va graduar a West Point el 1990. Incorporada al cos d’Enginyers, va ser destinada a l’Iraq el 2004 i quan va tornar va ser enviada al front de l’Afganistan, on va exercir el comandament durant dues temporades.
Sota la presidència de Barack Obama, l’exèrcit dels Estats Units també ha adoptat resolucions per eliminar discriminacions de què han estat objecte persones del col·lectiu LGTB.