La Vanguardia (Català-1ª edició)
Herois del repudi a la màfia
Sicília va ser el bressol de la Cosa Nostra, una de les organitzacions criminals més potents i internacionalitzades de la història. El món ho sap bé, en part gràcies a l’impacte del cinema. Resulta menys conegut, però, que han estat també sicilians els qui, al llarg de més d’un segle, s’han oposat amb gran coratge –i sovint pagant el preu de les seves vides– a la formidable pressió intimidatòria dels clans delictius sorgits a l’illa.
La junta municipal de Palerm, encapçalada de nou per l’incombustible Leoluca Orlando –que va ser alcalde fa 30 anys–, acaba de donar llum verda a la creació d’un museu dedicat a les figures i els moviments antimàfia, el primer d’aquesta índole a Itàlia. Es tracta d’una idea acariciada des de fa anys pel Centre Sicilià de Documentació Giuseppe Impastato, una institució creada el 1977 i que porta el nom de l’escriptor, periodista i polític assassinat un any després, just el mateix dia que les Brigades Roges segaven la vida d’Aldo Moro, el líder democristià i antic primer ministre.
L’Ajuntament de Palerm posarà a disposició del nou museu, que es podria dir No Mafia Museum, un edifici noble del centre de la ciutat, el palau Gulì. Perquè el projecte es materialitzi encara caldrà recaptar els fons per habilitar les sales i dotar-les de moderns mitjans audiovisuals. La major part del material procedirà del Centre Impastato, que atresora un valuós arxiu i biblioteca, amb múltiples actes judicials dels processos a la màfia, fotos, enregistraments i pel·lícules.
L’objectiu dels promotors del museu és redoblar l’esforç per “promoure els valors de la legalitat i de la lluita contra la criminalitat organitzada”. Segons Orlando, la nova institució cultural posarà molt d’èmfasi a les escoles, per crear “una consciència civil forta i una ciutadania activa i responsable”.
Pel fundador del Centre Impastato, Umberto Santino, crear el museu és un pas important “perquè hi ha un estereotip segons el qual tots els sicilians érem súbdits de la màfia fins que van arribar els jutges Falcone i Borsellino (assassinats el 1992) i després pràctica- ment la màfia va desaparèixer i ens vam alliberar”.
“En realitat darrere hi ha una història molt llarga que comença amb les lluites camperoles a finals del segle XIX –explica Santino a La Vanguardia–. Eren uns moviments de masses. No es manifestaven específicament contra la màfia. Ho feien per drets elementals, el dret al treball, al vot, a ser ciutadans plens. Però es van enfrontar a propietaris de terres, a mafiosos, que van recórrer a la violència, matant molts camperols i els seus dirigents, abans de la Primera Guerra Mundial, als anys vint i després als anys quaranta i cinquanta. No només és la història de personatges concrets; és la història d’un poble”.
El combat contra la màfia està farcit de màrtirs, de variades professions, des de jutges i policies a polítics, periodistes, empresaris i fins a capellans. El cas de Giuseppe Peppino Impastato va ser excepcional en el seu temps. Nascut en una família mafiosa, es va rebel·lar, un anatema per a la cultura criminal. Militant d’extrema esquerra, va fundar una emissora, Radio Aut, en què denunciava amb sarcasme els capos, en especial Gaetano Badalamenti, el clan del qual controlava el tràfic de drogues a l’aeroport de Palerm. A Impostato el van matar durant la campanya de les eleccions municipals. Era candidat per Democràcia Proletària.
Santino admet que la Cosa Nostra, tal s’entenia en altre temps, amb la seva força de coacció física, està afeblida pels cops policials i les severes condemnes, però alerta que la gestió dels ingents capitals acumulats continua sent un greu problema. L’estudiós és molt escèptic sobre l’estratègia de la prohibició, en especial del negoci de la droga, perquè contribueix a crear gegantins patrimonis fora de la legalitat. Santino està molt preocupat per la joventut, atesa la necessitat de recórrer a la feina en negre, “darrere de la qual sovint hi ha les organitzacions criminals”. I conclou: “És important l’activitat repressiva, abans inexistent, però sobretot és important el desenvolupament de l’economia legal”.
La lluita contra els clans es remunta a les rebel·lions camperoles de finals del segle XIX