Un desllorigador cupaire ignorat

Una proposta de consens entre sectors oposats de la CUP no va ser considerada per la direcció

Malgrat la dimissió del cap de llista de la CUP, Antonio Baños, ara l’objectiu de la formació és tancar files. Amb la decisió del consell polític de diumenge passat, l’amenaça de divisió interna segueix vigent i es farà palesa en la nova llista que l’esquerra independentista pugui presentar de cara a unes noves eleccions –si ningú d’aquí a diumenge ho evita–.

No obstant això, durant aquella reunió que va desembocar en l’aposta per dir no a la investidura d’Artur Mas, hi va haver una proposta de consens que probablement hauria estalviat els maldecaps d’unes votacions a la CUP en petit comitè que no han fet més que evidenciar el seu risc de ruptura. A més, hauria evitat al mateix temps contravenir “el mandat emanat” –en paraules d’alguns dels seus militants– de l’assemblea nacional de Sabadell de convidar el seu aparell directiu a arribar a un consens.

Aquesta proposta, a la qual ha tingut accés La Vanguardia, i que porta per títol Una sortida a l’atzucac de la investidura, va ser promoguda per la UM9 de Sant Pere de Ribes, la marca municipal de la CUP d’aquesta localitat del Garraf, i la candidatura dels anticapitalistes a Badalona. La proposta apostava per fer Mas president, però sense assumir cap acord. Però era significativa, ja que es dóna la circumstància que la primera formació ha estat alineada tradicionalment amb el sector més dur de la CUP, que encapçala Endavant, mentre que la segona és més propera als postulats de Poble Lliure, partidaris de l’acord.

A aquest consens d’escala local s’hi van sumar sis assemblees més –Girona, Riudoms, Mollet, Pa- llars i Tàrrega– i advocava per “una proposta de sortida que no solament ha de ser respectuosa amb l’assemblea” nacional de Sabadell, sinó que també havia de tenir en compte “les opcions expressades en la mateixa assemblea, concretades amb l’empat tècnic” a 1.515 a favor i en contra de la presidència del líder de CDC.

Així, l’opció reclamava “donar continuïtat a la legislatura, amb dos vots [a favor de Mas] per a la desconnexió amb l’Estat espanyol i l’inici del procés constituent, sense cap suport al nou govern autonòmic i el seu president”. Segons fonts de la CUP, es pretenia fer un pas més cap a la legislatura, però sent conscients que l’estabilitat parlamentària hauria de tractar-se amb posterioritat.

Els signants consideraven que amb aquesta proposta s’adoptarien unes solucions que els permetrien “continuar amb l’eina de la CUP”, per bé que reconeix que “en la conjuntura actual, després de tres mesos de desgast polític i amb una organització dividida, no és el millor escenari per encarar unes noves eleccions”. A més, detalla que la CUP “difícilment tindrà ni gent, ni idees, ni cares, ni proposta, ni relat, ni força per encarar un procés electoral” i que “les condicions subjectives de la CUP per ser un actor clau, útil i estratègic són baixes o precàries”.

El document també obre la porta a la convocatòria d’un congrés o assemblea nacional entre març i maig mitjançant el qual s’iniciaria un procés deliberatiu “per ressituar l’estratègia i la mateixa organització” i es replantejaria “la pràctica assembleària, la continuïtat o no de la mateixa marca” de la CUP, “el canvi de direcció” i l’aposta més ferma per l’àmbit nacional en detriment del municipalisme. L’objectiu no és altre que “reconfigurar” l’estratègia políti-

El text admet que la CUP està “dividida” i creu que té “precàries” possibilitats de ser un “actor clau” electoral

ca de la formació cupaire, així com “dotar-se de noves eines d’acció política i presa de decisions”, entre d’altres.

Per altra banda, abans-d’ahir Poble Lliure va fer públic un comunicat en què considera “un error greu” la decisió de la CUP de no facilitar la formació de Govern. A més, assegura que correspon a “les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual (...) de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se’n derivin”. Finalment, Poble Lliure afirma que no avalarà cap candidatura que substitueixi “l’objectiu estratègic de la independència per un hipotètic referèndum unilateral”, en al·lusió a la voluntat expressa del sector més dur de la CUP.