La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’èxit de Mónica Oltra
La líder de Compromís reforça la seva notorietat després del triomf del pacte amb Podem a les eleccions generals
És difícil aproximar-se a la realitat política valenciana sense entendre el protagonisme que ha adquirit Mónica Oltra aquests últims mesos. Especialment en la construcció d’una esquerra, i d’un relat, a l’esquerra del PSPV-PSOE en clara oposició al discurs del PP valencià.
L’èxit de l’aposta de la líder de Compromís per pactar amb Podem per a les eleccions generals ha elevat la notorietat que ja havia assolit després de les eleccions autonòmiques. I ha silenciat gran part de les crítiques dels sectors més nacionalistes de la formació contra la fórmula que ella va defensar de manera apassionada. Entre altres raons, perquè gràcies al pacte Compromís ha aconseguit nou diputats al Congrés, enfront de l’únic que va aconseguir el 2011. A banda de superar en vots i escons el PSPV-PSOE de Ximo Puig.
Des de la direcció dels socialistes valencians es reconeix que Compromís i Mónica Oltra “ens estan arrabassant el nostre espai polític, i han connectat més bé amb les noves inquietuds dels valencians i amb les noves generacions”. I inquieta el PSPV-PSOE que l’aliança Compromís-Podemos de les eleccions generals tingui continuïtat, i per tant conseqüències, en el delicat equilibri de forces que sostenen la Generalitat valenciana.
Després de les eleccions autonòmiques, Compromís i el PSPV-PSOE van assolir un pacte de govern amb el suport parlamentari de Podem, força que lidera a València Antonio Montiel, bregat en la realpolitik.
Les tres forces van firmar un programa de govern per a la legislatura, el pacte del Botànic.
Ximo Puig assolia la presidència de l’Executiu i Mónica Oltra es convertia en vicepresidenta i portaveu. Però Montiel no ha amagat diverses vegades la seva voluntat que Podem adquireixi més protagonisme en la gestió de la Generalitat valenciana.
De moment, i després del resultat de les generals, tant Mónica Oltra com Ximo Puig, que mantenen una relació personal ex- cel·lent, han assegurat que no hi haurà canvis en l’Executiu autonòmic.
Però Montiel, i també Oltra, ja han anunciat que volen “renovar” i “ampliar” el programa del Botànic, cosa que també confirma que la iniciativa política valenciana està en gran part en mans de Compromís i Podem. I no són pocs els observadors que auguren que per a les eleccions del 2019 Mónica Oltra aconseguirà el que no va po- der aconseguir el mes de maig passat: que Compromís i Podem es presentin en coalició a les autonòmiques i sumar més diputats que el PSPV-PSOE per presidir la Generalitat valenciana sempre que el PP no sigui capaç de recuperar gran part del terreny perdut i superar la seva particular travessia del desert.
La líder de Compromís ha explicat diverses vegades que aquesta fórmula no va ser possible en aquell moment per la resistència del líder de Podem, Pablo Iglesias.
Mónica Oltra és, a més a més, pel PSPV-PSOE, una política “incòmoda”. Un exemple recent ho explica. Fa una setmana es va saber que Alberto Hernández Campa, marit de Carmen Montón, socialista i consellera de Sanitat, havia estat elegit com a nou gerent de l’empresa pública d’aigües Egevasa, de la Diputació de València. Quan es va saber, es va generar una forta polèmica pel presumpte nepotisme del PSPV-PSOE, i quan se li va preguntar sobre el cas Mónica Oltra va dir que no era “estètic” i que el nomenament “no s’hauria d’haver produït”.
Dos dies després, Hernández Campa dimitia del càrrec i s’estenia entre els càrrecs socialistes de l’Administració la sensació que la vicepresidenta és la que té “l’autoritat moral” de l’Executiu, segons un conseller valencià. Mónica Oltra, d’alguna manera, imposava el seu criteri, cosa que ja no és cap novetat.
La vicepresidenta del Consell valencià genera “incomoditat” entre els alts càrrecs socialistes valencians