Els falsos generosos

Malfieu-vos de les botigues de menjar que us regalen un producte perible

És la segona vegada que em passa. La primera va ser en una mena de supermercat de productes hongaresos que vaig descobrir fa uns anys a la Dreta de l’Eixample o l’Eixample Dret, com ara en diuen alguns. (No en recordo el nom, ni ganes, perquè no hi he tornat a posar els peus mai més.) Era un dissabte, anava passejant pel barri, el vaig trobar de manera inesperada i hi vaig entrar. Durant força estona em vaig dedicar a inspeccionar els prestatges. Vaig seleccionar diverses coses: un salami de cérvol i un altre de conill, formatge, cogombres envinagrats, llaunes de foie gras (el foie gras hongarès és esplèndid) i un parell d’ampolles de vi. A l’hora de pagar, com que la compra era considerable, el propietari va decidir tenir un gest de generositat. Va anar cap a una lleixa apartada i em va regalar un tub de mostassa hongaresa, que va anar a parar directament a la bossa. Un cop a casa, havent posat a lloc tot el que havia comprat, vaig observar el tub. Hi ha mostassa hongaresa molt bona. Em vaig dedicar a llegir què hi posava i va ser aleshores quan vaig descobrir que havia caducat no feia gaire. Molt hàbilment, a l’hora de tenir un detall amb els clients que fan una compra important, els donen un producte caducat. Evidentment, quan te’l donen no hi mires la data límit, com fas amb la resta de productes, els que tries tu. A ningú no se li acut que algú et regali una cosa caducada.

El que ara m’ha passat és gairebé idèntic. Aquest cop al barri de Sant Antoni, en un colmado italià el nom del qual recordo perfectament però que no diré per no afegir la meva ràbia o enrabiada a la de la seva denominació. Hi he anat a comprar un panettone Galup (farcit de gianduia i recobert de xocolata extra fondant i avellanes garapinyades esmicolades), tres paquets de mig quilo de fresine Liguori, del número 122, i un pot de salsa bolonyesa Granoro (sense conservants). Com que deu haver considerat que la compra s’ho mereixia, la dependenta (o propietària, no ho sé) ha decidit fer-me també un obsequi: un pot de salsa d’all, oli i bitxo Divella. Un cop a casa, el procés ha estat clavat al de la vegada anterior, quan vaig tornar del supermercat hongarès. Després de posar a lloc els productes comprats m’he entretingut a llegit l’etiqueta d’aquesta salsa i he vist la data en què val més llençar-la ja a les escombraries: “01/2016”.

A veure, si voleu ser generosos, regaleu alguna cosa que no hagi caducat. Ningú no demana cap obsequi per comprar però, si te’l fan, haurien de ser prou intel·ligents per adonarse que regalar productes peribles dels quals la botiga ja se n’ha de desfer no és pas un regal, sinó un insult, una ofensa. Només els acolliria amb els braços oberts l’exministre Miguel Arias Cañete, aquell que anava pel món predicant que, ell, els iogurts se’ls menja sempre caducats.