Propostes contra el terror

Amb les imatges dels atemptats de París encara gravades a la retina, és el moment de fer front al terrorisme gihadista exercint un lideratge moral sense complexos, coherent i valent. Per començar, em nego a acceptar que qualsevol tendència gihadista rebi la categoria de religió o credo.

Ens vanagloriem de tenir llibertat religiosa i de culte, però hauríem de definir què és una religió i un culte, sempre basant-nos en l’únic que és comú, irrenunciable i d’obligat compliment: la carta de drets humans de l’Organització de les Nacions Unides. Podríem parlar de dret natural o d’ètica, però cal concretar més en un text normatiu, i ja el tenim des de fa moltes dècades.

La Carta Internacional de Drets Humans comprèn la Declaració Universal de Drets Humans; el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals; el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i els seus dos protocols facultatius. La Declaració Universal de Drets Humans, definida com l’“ideal comú pel qual tots els pobles i nacions s’han d’esforçar”, es va adoptar el 10 de desembre del 1948 per l’Assemblea General.

Els seus trenta articles enumeren els drets civils, culturals, econòmics, polítics i socials bàsics de què haurien de disposar tots els éssers humans del món. Tots dos pactes internacionals van entrar en vigor el 1976, i moltes de les disposicions de la Declaració Universal van adquirir caràcter vinculant per als estats que els van ratificar. Perquè una religió tingui protecció i privilegis, ha de ser abans que res compatible amb els drets humans. Qualsevol moviment de base religiosa que posi en risc el bé comú ha de ser eradicat de les nostres societats i perseguit, sense titubejos, com tampoc no es permeten certes ideologies per la mateixa causa, vegeu el nazisme.

Interessos espuris al llarg de la història han estat camuflats en grans causes religioses per entaular una contesa. L’amor a Déu en cap forma no pot conduir a actes de violència contra la seva creació. L’expressió guerra de religió és un oxímoron en si mateixa i una contradicció manifesta. La consciència religiosa, el fet de trascendir, és profundament humanista i d’allà no poden derivar-se manifestacions egoistes o interessades i molt menys violentes.