La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cameron i el referèndum
Els britànics no són partidaris de prodigar-se en referèndums. N’han organitzat a Gibraltar, les Bermudes i l’illa d’Ascensió. També en els processos de “devolution” a Gal·les, Escòcia i l’Ulster als anys vuitanta. Els referèndums de més entitat han estat els que es van celebrar el 1975 sobre la permanència de la Gran Bretanya a Europa i el que va tenir lloc el 2014 a Escòcia sobre la seva independència.
Encara que en l’ordenament jurídic britànic no hi ha una norma que determini els detalls de la celebració d’un referèndum, el fet és que en els que s’han celebrat sobre grans qüestions relacionades amb Europa o sobre la independència d’Escòcia s’han respectat els principis de llibertat i de legitimitat que s’han pactat políticament.
La Gran Bretanya va trucar dues vegades a la porta d’Europa. La primera el 1963 i la segona el 1967. Van rebre un no rotund de la França gaullista. Però l’europeista Edward Heath va aconseguir l’ingrés el 1973. Va tenir una gran campanya en contra per part de la premsa popular i també de diputats del seu partit conservador i de l’ala esquerra del partit laborista. Harold Wilson va proposar un referèndum el 1975 en el qual polítics dels dos grans partits feien causa comuna en contra d’altres polítics dels mateixos partits. Va guanyar el sí a Europa per un 67% dels vots.
L’arribada de Thatcher al poder el 1979 va suposar l’enfortiment de l’euroescepticisme a la societat britànica, que va portar a la victòria de la primera ministra aconseguint que el seu país deixés de ser un contribuent net. Era una negociadora temible.
Blair va intentar acostar-se al nucli europeista de Brussel·les, però va ensopegar amb l’oposició de sectors del seu propi partit i també en el camp dels conservadors. Europa és una fatiga política per a qualsevol primer ministre britànic. David Cameron va prometre un referèndum sobre la permanència a la Unió Europea si guanyava les eleccions. Cameron és europeista però vol canviar les condicions de les seves relacions amb Brussel·les.
La proposta britànica es discutirà en la cimera del Consell Europeu del proper mes de febrer. A partir de llavors es posarà en marxa la maquinària per a la celebració del referèndum, que en principi seria el juny o el juliol vinents.
La novetat la va plantejar Cameron dimarts amb l’anunci que els ministres del seu Govern puguin fer campanya en contra d’Europa si així ho desitgen. No hi haurà, per tant, responsabilitat col·lectiva del Govern en una qüestió tan rellevant. L’argument és simple: “No vull que els ministres facin campanya en una cosa que no creuen”. Ja es veurà el que decideixen els britànics. Però em produeix certa admiració política l’esperit obert i liberal, no absent de debats apassionats, amb què els britànics s’enfronten a qüestions d’envergadura.
Els britànics s’enfronten a qüestions públiques d’envergadura amb esperit obert i liberal