La Vanguardia (Català-1ª edició)
La família de les abraçades perdudes
Els germans Ngegba intenten reconstruir la seva vida després de la infecció, que els va matar els pares i va allunyar familiars i veïns
Ho estem intentant”. Abi Ngegba fa temps que es va deixar estar de formalismes. Cada vegada que li pregunten com està, no esquiva el seu interlocutor amb un ça va de compromís; ella respon amb sinceritat, com si la seva felicitat no acabés d’arribar mai. “Estem intentant estar bé”, diu. “No és fàcil viure des de tan aviat una vida sense els nostres pares”, afegeix. L’Abi, com el seu germà Lanphia i la seva germana Haja, són un miracle amarg. Tots tres van sobreviure a l’ebola pels pèls. El pare i els dos germans grans van sucumbir al virus. La mare havia mort anteriorment per una altra malaltia, així que ara estan sols. Quan fa un any aquest periodista va anar a visitar
El virus deixa a l’Àfrica economies destruïdes, però sobretot el pes de l’estigma en milers de supervivents
els germans Ngegba a casa seva, a Moyamba, a l’oest de Sierra Leone, els quatre orfes —la Josephine, la petita de 13 anys, no es va infectar— tenien gravat aquell infern als cossos prims i a la mirada. Encara ara, quan recorden aquells dies, la seva veu sona esgotada a l’altra banda del telèfon. “Vaig passar de vomitar sang i no poder estar-me dret —explica en Lanphia— a sobreviure sense que ningú ho esperés. D’una banda sóc feliç, però de l’al- tra hi ha la realitat: en només 21 dies, un virus va canviar per sempre més el futur de la meva família”.
La pitjor epidèmia de la història recent es va acarnissar amb l’Àfrica. Dels 28.637 infectats només 24 no eren africans, i dels 11.315 morts només cinc van morir fora del continent negre, a Espanya, Alemanya i els Estats Units. El virus no només ha destrossat les economies dels països més afectats — Sierra Leone, Libèria i Guinea, tres dels estats africans més pobres—, també els ha deixat sense abraçades. A tres dels països més càlids de l’Àfrica Occidental, on tocar-se, abraçar-se i viure en comunitat és habitual, l’ebola va prohibir els petons o les carícies. La mort podia amagar-se a la suor d’un pare, a les llàgrimes d’un fill o a la febre del germà. Per al